11.12.07

PERSÈPOLIS

L’altre dia vaig anar a veure la pel·lícula “PERSÈPOLIS”, la recomano. Quan va acabar la pel·lícula ningú ens vàrem moure de la cadira, era com si alguna cosa ens fes està pendents de la pantalla, estava clar que volíem continuar gaudint de la història, d’aquesta meravellosa història autobiogràfica de la Marjane Satrapi que està explicada d’una manera tranquil·la, dolça, sense cap rancúnia, amb una claredat i senzillesa que fa que els esdeveniments et vagin penetrant fins a sentir-te part de la vida de la Marjane i dels esdeveniments del seu país, de d’Iran.
És pel·lícula per passar el 8 de març i establir col·loquis que poden donar molt de sí. Animo als grups de dones que facin cinefòrums i es debati sobre la llibertat de les dones, sobre quin es el paper que han de jugar les religions, sobre els símbols i la manipulació dels mateixos
Moltes vegades recordo una pintada que es va fer amb motiu de la caiguda del Xa de Persia al barri on viuen els meus pares, la va fer una organització política d’extrema esquerra i saludava de manera efusiva la caiguda del dictador i saludava al nou govern i al seu màxim representant l’Aiatol·là Jomeini. Ja hem vist com han anat els esdeveniments. Sovint, la gent d’esquerres, caiem en unes alegries puerils i poc reflexives que ens dur a judicis molt poc recomanables.

11.11.07

ROSA LUXEMBURG


L’altre dia vaig està arreglant papers, hi ha que veure els que arribem a generar!, i vaig trobar un tríptic d’un acte que vaig organitzar fa uns quants anys. Era un acte d’apropament a la figura de la Rosa Luxemburg i al seu pensament.
Va ser una vida dedicada a la política, a la lluita per les llibertats, la justícia, la democràcia. Va ser una activista del moviment obrer, va estar entregada a favor del més desafavorits, perquè aquests arribessin a tenir una millor situació.
En el tríptic apareixen unes línees escrites per ella que són totalment actuals:
“…..Ciertamente, toda institución democràtica tiene sus límites y defectos, lo que es común a todas las institucione humanas, pero el remedio de algunos –la supresión de toda democrácia- es todavía peor que el mal que quieren evitar……”
“……Es un hecho evidente e innegable que sin una prensa libre y autónoma, sin libertad de organización y de reunión, es totalmente inconcebible el gobierno de las masas populares……”
“….Sin elecciones generales, sin prensa y libertad de reunión, sin lucha libre de opiniones, la vida de toda institución pública se extingue y se convierte en una ficción en que la burocracia se transforma en el único elemento activo….”
Això ho va escriure a la tardor de 1918 a la presó i es referia a l'evolució dels esdeveniments a Rússia.

23.10.07

* * NATALIA GINZBURG * *

Ahir vaig començar una nova activitat i, a banda de conèixer i compartir dues hores de treball, reflexió i conversa amb noves companyes, vaig tenir el goig de descobrir a una escriptora nova per a mi, ella és la Natalia Ginzburg. No n’havia sentit a parlar mai i avui he buscat per Internet la seva biografia i m’he quedat ben astorada de la seva vida i la seva obra. Quantes dones que han tingut una vida interessant, que han estat unes meravelloses creadores i que estiguin en el oblit !!. Evidentment no tothom la té oblidada i jo la he pogut conèixer gràcies a la llibreria de les dones Pròleg i a la Nora Almada.

17.9.07

NOU CURS

El mes de setembre es caracteritza per tancar l’etapa de vacances i engegar el nou curs a tots els àmbits, escolar, social i polític.
El món acadèmic es posa en marxa després de la parada de descans estiuenc, Així mateix les associacions, organitzacions socials en general, reprenen les seves tasques i programen el nou calendari d’activitats. També l’àmbit polític s’activa i les agendes, que durant l’agost han estat relaxades, s’omplen d’activitat.
Per a la gent del PSC començar el setembre és tenir posada la mirada en la nostra trobada d’esbarjo anual que és la Festa de la Rosa. Cada any, faci sol o plogui, ens reunim a Gavà. És un esdeveniment distès, relaxat i a on ens trobem moltes companyes i companys, que sovint, la resta de l’any és difícil coincidir.
Evidentment també hi ha míting polític i ahir ens van parlar l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, l’actual ministra d’habitatge, Carme Chacon, el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla i per últim el president de l’estat, en José Luís Rodríguez Zapatero. Hi ha qui diu que va fer un discurs molt complaent amb Catalunya, però és que després de l’estiu que hem passat, amb tanta notícia negativa, apagada de llum a Barcelona, trens que no funcionan, caravanes de cotxes amb autopistas de pagament, …., ens feia falta sentir que les coses milloraran d’aquí a no massa temps i tindrem les infraestructures que necessitem pel nostre total desenvolupament.
Fem molt de discurs sobre la conveniència d’utilitzar els mitjans de transport públic i per això hem de tenir la seguretat que funcionaran i qui més ho hem de garantir som la gent d’esquerres.

1.8.07

NECESSITAT D’ESCRIURE

Rebo un missatge de la Lucia i em dono conta dels dies que fa que no escric en el bloc. Encara no he agafat la norma de fer cada dia una mica. La veritat és que el temps passa de presa i sembla que en el dia li falten hores.
Vaig acabar el curs que estava fent i a banda de la Mary Nash, vàrem comptar amb la Fina Birulès, és un luxe escoltar-la, i l’últim dia, el de la cloenda, van venir la Imma Mayol, l’Anna Simó, la Marta Selva i la Soledad Murillo.
Les intervencions van ser variades i els discursos en la mateixa línia, però amb aportacions significatives i engrescadores per part de cadascuna d’elles.
Quantes dones interessants que hi ha i quin plaer dóna poder compartir espais amb elles.
Es parla molt de la genealogia femenina, crec que encara n’hem de parlar més. Ens hem de reconèixer unes a les altres, és l'única manera d’anar-nos fent visibles. La nostra història és la de totes nosaltres i els nostres recorreguts són els propis i els compartits.

11.7.07

FORMACIÓ

El divendres, dia 06.07.07, va tenir lloc l’acte de cloenda i entrega de diplomes de l’escola de formació del PSC “ Xavier Soto”. Com sempre va ser un acte entranyable i ple de contingut. Escoltant les diferents intervencions em va venir al pensament tota la formació, no reglada, que al llarg dels últims anys hem anat impartint a Sant Boi.
Per la gent d’esquerra la formació sempre ha estat una constant en el nostre ideari. Les dones i homes d’un país quan més formada menys susceptible de manipulació resulta. I sempre hem parlat de formació des de la vessant no només d’adquisició de coneixements, que és important, si no de formar-nos per ser persones més lliures.
El dilluns, dia 9, vaig començar a la UB un curs titulat “Dones i Poder Polític”. És molt interessant. Es fa un repàs des de l’antiguitat als nostres dies sobre el paper que les dones hem tingut en l’esfera política pública. Hi ha moltes coses que no han canviat i altres que han sofert significatius canvis per a millor.
En la sessió d’avui hem parlat de la II República, quan vàrem avançar les dones i quan vàrem retrocedir en els anys de la dictadura. Van ser anys foscos per a tothom, homes i dones, però la nostra tornada a l’àmbit privat i la nostra invisibilització va ser d’una perversitat tremenda. M’ha resultat dolorós pensar en totes aquelles dones i homes que van aconseguir tant i que en l'any 39 van haver d’abandonar la seva casa i marxar arreu del món buscant aixopluc per poder continuar sent éssers lliures.
Demà tindrem entre nosaltres a la Mary Nash, estic convençuda que serà molt interessant. És una gran feminista, pedagoga i historiadora.

3.7.07

DIES MÀGICS

Hi ha dies que semblen tenir màgia, avui ha estat un d’aquests per a mi. No és que em vulgui posar en pla esotèric però si que ha estat un dia molt especial. Un dia a on m’he retrobat amb gent coneguda, companya i amiga i amb un objectiu comú per part seva, saber del meu estat d’ànim i de mi. Això no és massa freqüent en una societat tant individualitzada, dura, competitiva i amb ànsia d’arraconar a les persones.
Amb aquesta petita experiència meva d’avui, dia 3 de juliol del 2007, torno a dir que si posem en un plat de la balança les persones que valen la pena i en l’altre les persones que no, sempre, sempre guanyen les que valen la pena.
Per rematar aquest dia tan maco i bonic li proposaré en el Paco de sopar amb cava..

2.7.07

SOLIDARITAT AMB ÀFRICA

El passat 15 de maig vaig anar a veure un concert que es va fer al Barcelona Teatre Musical, organitzat per la “Fundación Babel Punto de Encuentro”, per recollir diners per poder engegar una escola al Senegal.
El teatre estava ple de gom a gom. Els artistes que hi participaven eren un luxe, el Paco Ibáñez, en Georges Moustaki, el Luis Eduardo Aute i el Nino Galissa, que per cert va actuar en el Barrejant, la festa de la solidaritat de Sant Boi, que vàrem fer dedicat a Àfrica.
Pels artistes creia que el públic seria gent com jo, d’una certa edat, però no, hi havia moltíssima gent Jove. I això et fa reconciliar amb moltes coses i posar en dubte molta altres.
Va ser una nit fantàstica i el que és més important, gràcies a les persones de la fundació, als artistes i a totes i tots nosaltres, nenes i nens del Senegal podran gaudir d’una escola

30.6.07

30 de juny del 2007

Fa gairebé dos mesos que no escric, he estat molt ocupada i també he estat de vacances. Quin plaer! Poder descansar, llegir, passejar i no haver de mirar el rellotge. He anat a Roses (Girona) i mira per on acabava de prendra possessió com a alcaldessa la Magda Cassamitjana. És una companya del PSC. Em va fer molta il.lussió que ella fos la primera dona alcaldessa de Roses, poble de la meva mare. Aprofito i des d’aquí li desitjo molta sort i li donc la enhorabona, també ho vull fer extensiu a totes aquelles dones que des del setze de juny formen part dels consistoris de les seves ciutats.

Aquests dies també he aprofitat per anar al cinema, això ja no ha estat tant possitiu, per error vaig entrar a veura la pel.lícula “Hostel 2”, no aneu a veure-la, és horrible. Aquests tipus de cine no s’hauria de fer. No entenc on és la creativitat fent una obra que només posa de manifest la part més horrible dels essers humans. Sé que el cinema, per molta gent, és entreteniment però veure una pel.lícula com aquesta és sortir amb ganes de vomitar. La vida té moltes coses positives i meravelloses per perdre una hora i mitja en veura sang i fetge a dojo i sense sentit. A més, com es diu, el temps és or i més val ocupar-lo en coses profitoses.

Si voleu pasar un bon rato i aprendre us recomano que seguiu els butlletíns de
l’associació de dones periodistes. Des del primer numero es interessant, didàctic, feminista i pedagògic. Aquest darrer, el d’aquest trimestre, conté una entrevista a l’antropòloga i teòrica feminista Marcela Lagarde. Quina dona!. Vaig tenir la oportunitat de participar en un taller que va conduir al centre Francesca Bonnemaison, organitzat pel Servei de Promoció de Polítiques d'Igualtat Dona-Home de la Diputació de Barcelona. Van ser dos dies intensos i que es van fer curts. Si no estic mal informada cap a la tardor torna a barcelona, espero poder tornar a gaudir del seu saber.

13.5.07

EL MÓN DE LA SOLIDARITAT

Avui hem mantingut una trobada persones de diferents àmbits però amb un interès comú, tirar endavant un projecte de cooperació al desenvolupament al poble de San Miguelito (Nicaragua). Fa goig està envoltada de persones que tenen en el seu ideari contribuir a la millora de la vida d’altres persones, a les que per diferents motius se'ls hi nega el dret principal i és a poder-se desenvolupar com a éssers humans.

En un món a on tot val per satisfer les ambicions personals, a on hi ha qui no té més principis que el benefici personal menystenint a les persones i a on lo material o el poder està per sobre de tot, com diu aquesta vella dita, “vals pel que tens i no pel que ets”, és difícil, i per tant molt valuós, compartir espais amb dones i homes a qui els importa el benestar dels altres, el respecte per la llibertat i que la lluita contra les injustícies forma part del seu ideari bàsic i ho demostren amb fets.

El projecte tirarà endavant perquè hi ha moltes voluntats que així ho volem però el que és el més important perquè hi ha dones i homes de San Miguelito que així ho volen

8.5.07

DONES CANDIDATES

Avui no és un dia massa alegre, a França ha tornat a guanyar la dreta. Un vell amic meu sempre deia que la gent francesa tenia el cor a l’esquerra però la butxaca a la dreta. Ahir es va tornar a complir. La Ségolène Royal ha estat una molt bona candidata, malauradament només un 46 % de les dones i els homes de França ho han tingut clar.

La propera oportunitat serà a les pròximes eleccions legislatives del mes de Juny. Llavors podrà posar al parlament el contrapès necessari a la avui exultant dreta liberal francesa.

El que sí val la pena destacar per la importància que té és la gran participació que hi ha hagut, més del 85%. Aquí sí que els país veí ens ha donat una lliçó de compromís. Espero i desitjo que el proper 27 de Maig els imitem i la presència a les urnes sigui un èxit de participació.

Ha costat molta lluita el poder exercir el dret al vot per no fer-ho. La nostra responsabilitat passa per escollir a quines persones volem que ens representin i desprès exigir que ho facin bé. No tindrem prou força moral per exigir si abans no hem exercit el nostre dret a escollir.

També nosaltres tenim una presència important de dones candidates que encapçalen les llistes a moltes ciutats i pobles, ens hem de felicitar perquè també això ha costat molts anys de treball i lluita. El que hi hagi dones que vulguin dirigir la vida dels municipis és un acte de responsabilitat i compromís.

Al Baix Llobregat són moltes les dones que, baix diferents sigles, han donat el pas d’estar al davant de la candidatura del seu municipi. A moltes les conec personalment, i a més militem en el mateix partit, i puc dir que totes elles em mereixen confiança, confiança en que el que les motiva, principalment, és la seva voluntat de servei a la gent dels seus pobles.

A totes elles els hi desitjo sort i encert.

11.4.07

GIOCONDA BELLI

Si no heu llegit mai a aquesta escriptora nicaragüenca, us la recomano. Vaig tenir la sort que una amiga, que havia estat brigadista en els anys 80 a Nicaragua, em regalès el llibre “La Mujer Habitada”. A partir de llavors sóc una seguidora fidel de tot allò que escriu la Gioconda Belli i unida a aquesta admiració hi ha la meva estima pel seu país.
He tingut la sort de descubrir aquella maravellosa terra centreamericana, de conèixer la seva gent, els seus neguits i la seva lluita per sortir de la situació de pobresa a la que estàn sotmesos. Desprès de les eleccions generals del passat mes de novembre han entrat en una etapa marcada per la il.lussió i l’esperança de poder superar l’endèmica situació d’empobriment. Espero i desitjo que el govern sandinista no els decebri i compleixi fil per randa amb el que ha promès. Molts països llatinoamericans han entrat en el nou segle donant pasos importants per la seva emancipació i superació de les profundes desigualtats socials que arroseguen des de masses generacions. Nicaragua no pot quedar enrere.
Aprofitant la propera diada de Sant Jordi us animu a que us regaleu i regaleu qualsevol dels llibres de la Gioconda. Segur que la seva lectura no deixarà a ningú indiferent.

5.4.07

XARXA DE DONES

Hi ha una xarxa real i efectiva de dones que va més enllà de pertenença a un o altre partit polític o moviment social. Quin plaer poder despenjar el telèfon i saber que a l'altre banda sempre hi ha una amiga, una companya, que comparteix amb tú els teus neguits, els teus interrogants, les teves alegries. Que t'escolta i que deixa de costat les seves cabòries per anar desgranant una a una les teves i fer-te veura la trivialitat de moltes situacions.
Hem de continuar amb aquesta xarxa, informal, però molt important. Quant hi ha tantes queixes sobre la individualització de la societat, la fredor de les relacions humanes,la competitivitat el que cada cop tothom va més a la seva, que n'és d'important aquesta malla de dones!.
Nosaltres hem de continuar teixint i fent que la xarxa sigui cada cop més gran i anar aixoplugant cada cop a més dones. És important saber-se part d'un moviment en constant evolució, a on cada una i totes juntes comptem, i ho fem com a persones i a més sense necessitat de posar-nos pals a la roda unes a les altres, sense cops de colze, sense tants "sense". Un moviment que no té necessitat de demostrar poder, aquest poder que massa sovint es basa en aixafar a qui està al teu costat per sentir-te superior, perquè el nostre poder és el saber que ens tenim unes a les altres

25.3.07

FINAL D'ETAPA

Amb l’aprovació el passat divendres dia 23 de la candidatura a les eleccions municipals del proper 27 de maig per part del PSC de Sant Boi començo a posar punt final a una etapa que vaig començar l’any 1999. Han estat vuit anys plens de treball, dedicació, il.lussió i complicitats per fer de Sant Boi una ciutat millor. He volgut i he pogut aportar el meu gra de sorra per tenir la ciutat que totes i tots nosaltres ens mereixem.
Vaig arribar a aquesta ciutat l’any 1972 procedent de Barcelona que és a on vaig nèixer i viure fins llavors. No puc enganyar a ningú si dic que en un principi em va costar arrelar-me a Sant Boi. Venia de la gran ciutat i els serveis que aquí vaig torbar no tenien res a veura. Poc a poc i gràcies a anar coneixent gent i a la meva vinculació amb organitzacions socials i sindicals locals, el sentiment de pertenença i estima a Sant Boi va arrelar, en mi, amb força. El neixement de la meva filla i la vinculació amb l’escola Barrufet van acabar d’arrodonir aquest sentiment.
És hora de fer balanç i aquest, com no podia estar d’altre manera, és positiu. És clar que en aquests vuit anys de regidora hi ha hagut moments difícils, que hi hagut pals a les rodes. Però això vull que em quedi, no oblidat, però sí minimitzat.
El meu pas per algunes regidories han deixat emprentes palpables. Per a les dones, el centre de recursos i documentació Can Jordana. Quanta lluita, quants entrebancs!!, per poder-lo obrir. Ara ja és una realitat i totes nosaltres tenim un punt de referència en polítiques de gènere a la nostre ciutat.
Per a les persones amb discapacitat em produeix un orgull i un pessigolleig especial cada cop que vec pels nostres carrers circulant els dos vehicles adaptats que amb molts suports varem poder adquirir i posar a l’abast de totes i tots ells. I el centre especial de treball, la bugadaria de Flisa, quantes hores i hores de reunions, l’Elena Gil s’en recorda prou bé.
Aquestes dues i moltes altres són les coses que he volgut tirar endavant com a regidora.
No podia acabar aquest escrit sense tenir un record molt especial per Nicaragua, per totes les dones i homes de San Miguelito i evidentment per totes les santboianes i santboians que creuen que hem de superar les desigualtat en el món i dediquen moltes hores del seu temps per fer que la gent de països empobrits pugui viure més dignament.
Gràcies a totes i tots els que heu fet possible que jo hagi pogut fer bé la meva feina al servei de Sant Boi.

17.3.07

LLEI D'IGUALTAT

LES DONES ENS HEM DE FELICITAR, S'HA APROVAT LA LLEI D'IGUALTAT.
No es gens estrany que el partit dretà, el PP, no hagi estat d'acord amb aquesta llei i a més els seus dirigents, tant homes com dones, han anant fent declaracions tristes i ocurrents. Sabem que forma part de la seva campanya de desgast del govern d'en Zapatero però per a nosaltres,`per la gent progressista i per sobre de tot per a les dones feministes és un insult aquest menyspreu cap aquesta conquesta, que és l'aprovació de la llei.
Sabem que darrera de cada nova llei progressista hi ha el treball, la reivindicació, l'esforç i lluita de moltes persones. Això és el que significa tenir reconeguda la igualtat per llei.
No ha estat un camí fàcil, i ara, ve la part pragmàtica, que és la seva aplicació i desenvolupament.
El nostre treball en aquest moment és aquest, crear els mecanismes pel reconeixement de la plena ciutadania del cinquanta per cent de la humanitat, que sóm les dones. L'èxit de la nostre tasca serà el dia que no faci falta tenir mecanismes per garantir una societat sense cap tipus de discriminació

13.3.07

8 de març

Dijous passat vàrem commemorar el dia internacional de les dones i això ha comportat que al llarg de les nostres ciutats i pobles hagi tingut lloc un nombre important d'actes. Moltes companyes es qüestionen aquest dia internacional, però jo crec que sí, que és ùtil i si fem una mirada retrospectiva en el temps, veiem que fa uns anys la gran majoria de dones no sabien res respecte a aquest dia ni als drets de les dones. Ara són moltes les dones que saben que tenen drets, que la seva veu és tan importan com la de qualsevol altre persona i que tenen molt a dir sobre cóm volen que sigui la societat en la que viuen. Per tot això benvingut el 8 de març i hem de continuar treballant fins a assolir els objectius que tenim marcats i que no són altres que el reconeixement de la nostre plena ciutadania.

2.3.07

PENSAMENTS DE DONES

Mai no seré prou vella ni prou covarda com per no tornar a començar de cap i de nou i amb les mans buides.
Maria Aurèlia Capmany

L’acció es la realització de la llibertat: les persones son lliures tant aviat com actuen, ni abans ni després, ser lliure i actuar es el mateix.
Hanna Arendt

Aquestes son dues reflexions de dues dones importants en el moviment feminista.

Us animo a que entreu als links i així les coneixeu una mica millor.

3.2.07

El meu primer pensament per aquest bloc


Avui és un dia importante per a mi, inicio el camí en aquest món dels blocs. Això ho fa possible i és gràcies a la iniciativa de la Lourdes Muñoz, secretaria de polítiques d'igualtat del PSC (Socialistes). Per tant, gràcies Lourdes.

M'agrada poder compartir aquest espai amb totes i tots vosaltres, espero que sigui un espai molt viu a on ens anem coneixen persones diverses i plurals.