Amb l’aprovació el passat divendres dia 23 de la candidatura a les eleccions municipals del proper 27 de maig per part del PSC de Sant Boi començo a posar punt final a una etapa que vaig començar l’any 1999. Han estat vuit anys plens de treball, dedicació, il.lussió i complicitats per fer de Sant Boi una ciutat millor. He volgut i he pogut aportar el meu gra de sorra per tenir la ciutat que totes i tots nosaltres ens mereixem.
Vaig arribar a aquesta ciutat l’any 1972 procedent de Barcelona que és a on vaig nèixer i viure fins llavors. No puc enganyar a ningú si dic que en un principi em va costar arrelar-me a Sant Boi. Venia de la gran ciutat i els serveis que aquí vaig torbar no tenien res a veura. Poc a poc i gràcies a anar coneixent gent i a la meva vinculació amb organitzacions socials i sindicals locals, el sentiment de pertenença i estima a Sant Boi va arrelar, en mi, amb força. El neixement de la meva filla i la vinculació amb l’escola Barrufet van acabar d’arrodonir aquest sentiment.
És hora de fer balanç i aquest, com no podia estar d’altre manera, és positiu. És clar que en aquests vuit anys de regidora hi ha hagut moments difícils, que hi hagut pals a les rodes. Però això vull que em quedi, no oblidat, però sí minimitzat.
El meu pas per algunes regidories han deixat emprentes palpables. Per a les dones, el centre de recursos i documentació Can Jordana. Quanta lluita, quants entrebancs!!, per poder-lo obrir. Ara ja és una realitat i totes nosaltres tenim un punt de referència en polítiques de gènere a la nostre ciutat.
Per a les persones amb discapacitat em produeix un orgull i un pessigolleig especial cada cop que vec pels nostres carrers circulant els dos vehicles adaptats que amb molts suports varem poder adquirir i posar a l’abast de totes i tots ells. I el centre especial de treball, la bugadaria de Flisa, quantes hores i hores de reunions, l’Elena Gil s’en recorda prou bé.
Aquestes dues i moltes altres són les coses que he volgut tirar endavant com a regidora.
No podia acabar aquest escrit sense tenir un record molt especial per Nicaragua, per totes les dones i homes de San Miguelito i evidentment per totes les santboianes i santboians que creuen que hem de superar les desigualtat en el món i dediquen moltes hores del seu temps per fer que la gent de països empobrits pugui viure més dignament.
Gràcies a totes i tots els que heu fet possible que jo hagi pogut fer bé la meva feina al servei de Sant Boi.
Vaig arribar a aquesta ciutat l’any 1972 procedent de Barcelona que és a on vaig nèixer i viure fins llavors. No puc enganyar a ningú si dic que en un principi em va costar arrelar-me a Sant Boi. Venia de la gran ciutat i els serveis que aquí vaig torbar no tenien res a veura. Poc a poc i gràcies a anar coneixent gent i a la meva vinculació amb organitzacions socials i sindicals locals, el sentiment de pertenença i estima a Sant Boi va arrelar, en mi, amb força. El neixement de la meva filla i la vinculació amb l’escola Barrufet van acabar d’arrodonir aquest sentiment.
És hora de fer balanç i aquest, com no podia estar d’altre manera, és positiu. És clar que en aquests vuit anys de regidora hi ha hagut moments difícils, que hi hagut pals a les rodes. Però això vull que em quedi, no oblidat, però sí minimitzat.
El meu pas per algunes regidories han deixat emprentes palpables. Per a les dones, el centre de recursos i documentació Can Jordana. Quanta lluita, quants entrebancs!!, per poder-lo obrir. Ara ja és una realitat i totes nosaltres tenim un punt de referència en polítiques de gènere a la nostre ciutat.
Per a les persones amb discapacitat em produeix un orgull i un pessigolleig especial cada cop que vec pels nostres carrers circulant els dos vehicles adaptats que amb molts suports varem poder adquirir i posar a l’abast de totes i tots ells. I el centre especial de treball, la bugadaria de Flisa, quantes hores i hores de reunions, l’Elena Gil s’en recorda prou bé.
Aquestes dues i moltes altres són les coses que he volgut tirar endavant com a regidora.
No podia acabar aquest escrit sense tenir un record molt especial per Nicaragua, per totes les dones i homes de San Miguelito i evidentment per totes les santboianes i santboians que creuen que hem de superar les desigualtat en el món i dediquen moltes hores del seu temps per fer que la gent de països empobrits pugui viure més dignament.
Gràcies a totes i tots els que heu fet possible que jo hagi pogut fer bé la meva feina al servei de Sant Boi.
3 comentaris:
Hola Amor,
Les persones que et coneixem, sabem els esforços realitzats per assolir tots els objectius que t'has proposat. Dir-te que has deixat el llistó molt alt i a St. Boi en un lloc de referència per altres Regidories d'arreu Catalunya.
Et desitjo el millor pel teu futur i, com sé que ho compartirem, el meu suport per tot el que ens depari. Compto amb tu per seguir treballant per un futur sense desigualtats.
Un petonàs
Lucía
Hola Amor,
per mi has estat una amiga i una guia en política i ho seguiràs sent, clar!
Gràcies a dones com tu, altres, com jo, ens animem a participar en la vida pública.
Estic convençuda que inicies una nova etapa que serà tan plena com la que acabes d'aquí a dos mesos.
Un petó.
http://carmesanchez.blogspot.com
Hola guapa:
No m'estrendrè gaire, perquè no deixarem de veure'ns.
Et desitjo molta sort en el nou camí que agafes.
Un petó.
Patty
Publica un comentari a l'entrada