11.7.07

FORMACIÓ

El divendres, dia 06.07.07, va tenir lloc l’acte de cloenda i entrega de diplomes de l’escola de formació del PSC “ Xavier Soto”. Com sempre va ser un acte entranyable i ple de contingut. Escoltant les diferents intervencions em va venir al pensament tota la formació, no reglada, que al llarg dels últims anys hem anat impartint a Sant Boi.
Per la gent d’esquerra la formació sempre ha estat una constant en el nostre ideari. Les dones i homes d’un país quan més formada menys susceptible de manipulació resulta. I sempre hem parlat de formació des de la vessant no només d’adquisició de coneixements, que és important, si no de formar-nos per ser persones més lliures.
El dilluns, dia 9, vaig començar a la UB un curs titulat “Dones i Poder Polític”. És molt interessant. Es fa un repàs des de l’antiguitat als nostres dies sobre el paper que les dones hem tingut en l’esfera política pública. Hi ha moltes coses que no han canviat i altres que han sofert significatius canvis per a millor.
En la sessió d’avui hem parlat de la II República, quan vàrem avançar les dones i quan vàrem retrocedir en els anys de la dictadura. Van ser anys foscos per a tothom, homes i dones, però la nostra tornada a l’àmbit privat i la nostra invisibilització va ser d’una perversitat tremenda. M’ha resultat dolorós pensar en totes aquelles dones i homes que van aconseguir tant i que en l'any 39 van haver d’abandonar la seva casa i marxar arreu del món buscant aixopluc per poder continuar sent éssers lliures.
Demà tindrem entre nosaltres a la Mary Nash, estic convençuda que serà molt interessant. És una gran feminista, pedagoga i historiadora.

3.7.07

DIES MÀGICS

Hi ha dies que semblen tenir màgia, avui ha estat un d’aquests per a mi. No és que em vulgui posar en pla esotèric però si que ha estat un dia molt especial. Un dia a on m’he retrobat amb gent coneguda, companya i amiga i amb un objectiu comú per part seva, saber del meu estat d’ànim i de mi. Això no és massa freqüent en una societat tant individualitzada, dura, competitiva i amb ànsia d’arraconar a les persones.
Amb aquesta petita experiència meva d’avui, dia 3 de juliol del 2007, torno a dir que si posem en un plat de la balança les persones que valen la pena i en l’altre les persones que no, sempre, sempre guanyen les que valen la pena.
Per rematar aquest dia tan maco i bonic li proposaré en el Paco de sopar amb cava..

2.7.07

SOLIDARITAT AMB ÀFRICA

El passat 15 de maig vaig anar a veure un concert que es va fer al Barcelona Teatre Musical, organitzat per la “Fundación Babel Punto de Encuentro”, per recollir diners per poder engegar una escola al Senegal.
El teatre estava ple de gom a gom. Els artistes que hi participaven eren un luxe, el Paco Ibáñez, en Georges Moustaki, el Luis Eduardo Aute i el Nino Galissa, que per cert va actuar en el Barrejant, la festa de la solidaritat de Sant Boi, que vàrem fer dedicat a Àfrica.
Pels artistes creia que el públic seria gent com jo, d’una certa edat, però no, hi havia moltíssima gent Jove. I això et fa reconciliar amb moltes coses i posar en dubte molta altres.
Va ser una nit fantàstica i el que és més important, gràcies a les persones de la fundació, als artistes i a totes i tots nosaltres, nenes i nens del Senegal podran gaudir d’una escola