Rebo un missatge de la Lucia i em dono conta dels dies que fa que no escric en el bloc. Encara no he agafat la norma de fer cada dia una mica. La veritat és que el temps passa de presa i sembla que en el dia li falten hores.
Vaig acabar el curs que estava fent i a banda de la Mary Nash, vàrem comptar amb la Fina Birulès, és un luxe escoltar-la, i l’últim dia, el de la cloenda, van venir la Imma Mayol, l’Anna Simó, la Marta Selva i la Soledad Murillo.
Les intervencions van ser variades i els discursos en la mateixa línia, però amb aportacions significatives i engrescadores per part de cadascuna d’elles.
Quantes dones interessants que hi ha i quin plaer dóna poder compartir espais amb elles.
Es parla molt de la genealogia femenina, crec que encara n’hem de parlar més. Ens hem de reconèixer unes a les altres, és l'única manera d’anar-nos fent visibles. La nostra història és la de totes nosaltres i els nostres recorreguts són els propis i els compartits.
11.7.07
FORMACIÓ
El divendres, dia 06.07.07, va tenir lloc l’acte de cloenda i entrega de diplomes de l’escola de formació del PSC “ Xavier Soto”. Com sempre va ser un acte entranyable i ple de contingut. Escoltant les diferents intervencions em va venir al pensament tota la formació, no reglada, que al llarg dels últims anys hem anat impartint a Sant Boi.
Per la gent d’esquerra la formació sempre ha estat una constant en el nostre ideari. Les dones i homes d’un país quan més formada menys susceptible de manipulació resulta. I sempre hem parlat de formació des de la vessant no només d’adquisició de coneixements, que és important, si no de formar-nos per ser persones més lliures.
El dilluns, dia 9, vaig començar a la UB un curs titulat “Dones i Poder Polític”. És molt interessant. Es fa un repàs des de l’antiguitat als nostres dies sobre el paper que les dones hem tingut en l’esfera política pública. Hi ha moltes coses que no han canviat i altres que han sofert significatius canvis per a millor.
En la sessió d’avui hem parlat de la II República, quan vàrem avançar les dones i quan vàrem retrocedir en els anys de la dictadura. Van ser anys foscos per a tothom, homes i dones, però la nostra tornada a l’àmbit privat i la nostra invisibilització va ser d’una perversitat tremenda. M’ha resultat dolorós pensar en totes aquelles dones i homes que van aconseguir tant i que en l'any 39 van haver d’abandonar la seva casa i marxar arreu del món buscant aixopluc per poder continuar sent éssers lliures.
Demà tindrem entre nosaltres a la Mary Nash, estic convençuda que serà molt interessant. És una gran feminista, pedagoga i historiadora.
Per la gent d’esquerra la formació sempre ha estat una constant en el nostre ideari. Les dones i homes d’un país quan més formada menys susceptible de manipulació resulta. I sempre hem parlat de formació des de la vessant no només d’adquisició de coneixements, que és important, si no de formar-nos per ser persones més lliures.
El dilluns, dia 9, vaig començar a la UB un curs titulat “Dones i Poder Polític”. És molt interessant. Es fa un repàs des de l’antiguitat als nostres dies sobre el paper que les dones hem tingut en l’esfera política pública. Hi ha moltes coses que no han canviat i altres que han sofert significatius canvis per a millor.
En la sessió d’avui hem parlat de la II República, quan vàrem avançar les dones i quan vàrem retrocedir en els anys de la dictadura. Van ser anys foscos per a tothom, homes i dones, però la nostra tornada a l’àmbit privat i la nostra invisibilització va ser d’una perversitat tremenda. M’ha resultat dolorós pensar en totes aquelles dones i homes que van aconseguir tant i que en l'any 39 van haver d’abandonar la seva casa i marxar arreu del món buscant aixopluc per poder continuar sent éssers lliures.
Demà tindrem entre nosaltres a la Mary Nash, estic convençuda que serà molt interessant. És una gran feminista, pedagoga i historiadora.
3.7.07
DIES MÀGICS
Hi ha dies que semblen tenir màgia, avui ha estat un d’aquests per a mi. No és que em vulgui posar en pla esotèric però si que ha estat un dia molt especial. Un dia a on m’he retrobat amb gent coneguda, companya i amiga i amb un objectiu comú per part seva, saber del meu estat d’ànim i de mi. Això no és massa freqüent en una societat tant individualitzada, dura, competitiva i amb ànsia d’arraconar a les persones.
Amb aquesta petita experiència meva d’avui, dia 3 de juliol del 2007, torno a dir que si posem en un plat de la balança les persones que valen la pena i en l’altre les persones que no, sempre, sempre guanyen les que valen la pena.
Per rematar aquest dia tan maco i bonic li proposaré en el Paco de sopar amb cava..
Amb aquesta petita experiència meva d’avui, dia 3 de juliol del 2007, torno a dir que si posem en un plat de la balança les persones que valen la pena i en l’altre les persones que no, sempre, sempre guanyen les que valen la pena.
Per rematar aquest dia tan maco i bonic li proposaré en el Paco de sopar amb cava..
2.7.07
SOLIDARITAT AMB ÀFRICA
El passat 15 de maig vaig anar a veure un concert que es va fer al Barcelona Teatre Musical, organitzat per la “Fundación Babel Punto de Encuentro”, per recollir diners per poder engegar una escola al Senegal.
El teatre estava ple de gom a gom. Els artistes que hi participaven eren un luxe, el Paco Ibáñez, en Georges Moustaki, el Luis Eduardo Aute i el Nino Galissa, que per cert va actuar en el Barrejant, la festa de la solidaritat de Sant Boi, que vàrem fer dedicat a Àfrica.
Pels artistes creia que el públic seria gent com jo, d’una certa edat, però no, hi havia moltíssima gent Jove. I això et fa reconciliar amb moltes coses i posar en dubte molta altres.
Va ser una nit fantàstica i el que és més important, gràcies a les persones de la fundació, als artistes i a totes i tots nosaltres, nenes i nens del Senegal podran gaudir d’una escola
El teatre estava ple de gom a gom. Els artistes que hi participaven eren un luxe, el Paco Ibáñez, en Georges Moustaki, el Luis Eduardo Aute i el Nino Galissa, que per cert va actuar en el Barrejant, la festa de la solidaritat de Sant Boi, que vàrem fer dedicat a Àfrica.
Pels artistes creia que el públic seria gent com jo, d’una certa edat, però no, hi havia moltíssima gent Jove. I això et fa reconciliar amb moltes coses i posar en dubte molta altres.
Va ser una nit fantàstica i el que és més important, gràcies a les persones de la fundació, als artistes i a totes i tots nosaltres, nenes i nens del Senegal podran gaudir d’una escola
30.6.07
30 de juny del 2007
Fa gairebé dos mesos que no escric, he estat molt ocupada i també he estat de vacances. Quin plaer! Poder descansar, llegir, passejar i no haver de mirar el rellotge. He anat a Roses (Girona) i mira per on acabava de prendra possessió com a alcaldessa la Magda Cassamitjana. És una companya del PSC. Em va fer molta il.lussió que ella fos la primera dona alcaldessa de Roses, poble de la meva mare. Aprofito i des d’aquí li desitjo molta sort i li donc la enhorabona, també ho vull fer extensiu a totes aquelles dones que des del setze de juny formen part dels consistoris de les seves ciutats.
Aquests dies també he aprofitat per anar al cinema, això ja no ha estat tant possitiu, per error vaig entrar a veura la pel.lícula “Hostel 2”, no aneu a veure-la, és horrible. Aquests tipus de cine no s’hauria de fer. No entenc on és la creativitat fent una obra que només posa de manifest la part més horrible dels essers humans. Sé que el cinema, per molta gent, és entreteniment però veure una pel.lícula com aquesta és sortir amb ganes de vomitar. La vida té moltes coses positives i meravelloses per perdre una hora i mitja en veura sang i fetge a dojo i sense sentit. A més, com es diu, el temps és or i més val ocupar-lo en coses profitoses.
Si voleu pasar un bon rato i aprendre us recomano que seguiu els butlletíns de l’associació de dones periodistes. Des del primer numero es interessant, didàctic, feminista i pedagògic. Aquest darrer, el d’aquest trimestre, conté una entrevista a l’antropòloga i teòrica feminista Marcela Lagarde. Quina dona!. Vaig tenir la oportunitat de participar en un taller que va conduir al centre Francesca Bonnemaison, organitzat pel Servei de Promoció de Polítiques d'Igualtat Dona-Home de la Diputació de Barcelona. Van ser dos dies intensos i que es van fer curts. Si no estic mal informada cap a la tardor torna a barcelona, espero poder tornar a gaudir del seu saber.
Aquests dies també he aprofitat per anar al cinema, això ja no ha estat tant possitiu, per error vaig entrar a veura la pel.lícula “Hostel 2”, no aneu a veure-la, és horrible. Aquests tipus de cine no s’hauria de fer. No entenc on és la creativitat fent una obra que només posa de manifest la part més horrible dels essers humans. Sé que el cinema, per molta gent, és entreteniment però veure una pel.lícula com aquesta és sortir amb ganes de vomitar. La vida té moltes coses positives i meravelloses per perdre una hora i mitja en veura sang i fetge a dojo i sense sentit. A més, com es diu, el temps és or i més val ocupar-lo en coses profitoses.
Si voleu pasar un bon rato i aprendre us recomano que seguiu els butlletíns de l’associació de dones periodistes. Des del primer numero es interessant, didàctic, feminista i pedagògic. Aquest darrer, el d’aquest trimestre, conté una entrevista a l’antropòloga i teòrica feminista Marcela Lagarde. Quina dona!. Vaig tenir la oportunitat de participar en un taller que va conduir al centre Francesca Bonnemaison, organitzat pel Servei de Promoció de Polítiques d'Igualtat Dona-Home de la Diputació de Barcelona. Van ser dos dies intensos i que es van fer curts. Si no estic mal informada cap a la tardor torna a barcelona, espero poder tornar a gaudir del seu saber.
13.5.07
EL MÓN DE LA SOLIDARITAT
Avui hem mantingut una trobada persones de diferents àmbits però amb un interès comú, tirar endavant un projecte de cooperació al desenvolupament al poble de San Miguelito (Nicaragua). Fa goig està envoltada de persones que tenen en el seu ideari contribuir a la millora de la vida d’altres persones, a les que per diferents motius se'ls hi nega el dret principal i és a poder-se desenvolupar com a éssers humans.En un món a on tot val per satisfer les ambicions personals, a on hi ha qui no té més principis que el benefici personal menystenint a les persones i a on lo material o el poder està per sobre de tot, com diu aquesta vella dita, “vals pel que tens i no pel que ets”, és difícil, i per tant molt valuós, compartir espais amb dones i homes a qui els importa el benestar dels altres, el respecte per la llibertat i que la lluita contra les injustícies forma part del seu ideari bàsic i ho demostren amb fets.
El projecte tirarà endavant perquè hi ha moltes voluntats que així ho volem però el que és el més important perquè hi ha dones i homes de San Miguelito que així ho volen
8.5.07
DONES CANDIDATES
Avui no és un dia massa alegre, a França ha tornat a guanyar la dreta. Un vell amic meu sempre deia que la gent francesa tenia el cor a l’esquerra però la butxaca a la dreta. Ahir es va tornar a complir.
La propera oportunitat serà a les pròximes eleccions legislatives del mes de Juny. Llavors podrà posar al parlament el contrapès necessari a la avui exultant dreta liberal francesa.
El que sí val la pena destacar per la importància que té és la gran participació que hi ha hagut, més del 85%. Aquí sí que els país veí ens ha donat una lliçó de compromís. Espero i desitjo que el proper 27 de Maig els imitem i la presència a les urnes sigui un èxit de participació.
Ha costat molta lluita el poder exercir el dret al vot per no fer-ho. La nostra responsabilitat passa per escollir a quines persones volem que ens representin i desprès exigir que ho facin bé. No tindrem prou força moral per exigir si abans no hem exercit el nostre dret a escollir.
També nosaltres tenim una presència important de dones candidates que encapçalen les llistes a moltes ciutats i pobles, ens hem de felicitar perquè també això ha costat molts anys de treball i lluita. El que hi hagi dones que vulguin dirigir la vida dels municipis és un acte de responsabilitat i compromís.
Al Baix Llobregat són moltes les dones que, baix diferents sigles, han donat el pas d’estar al davant de la candidatura del seu municipi. A moltes les conec personalment, i a més militem en el mateix partit, i puc dir que totes elles em mereixen confiança, confiança en que el que les motiva, principalment, és la seva voluntat de servei a la gent dels seus pobles.
11.4.07
GIOCONDA BELLI
Si no heu llegit mai a aquesta escriptora nicaragüenca, us la recomano. Vaig tenir la sort que una amiga, que havia estat brigadista en els anys 80 a Nicaragua, em regalès el llibre “La Mujer Habitada”. A partir de llavors sóc una seguidora fidel de tot allò que escriu la Gioconda Belli i unida a aquesta admiració hi ha la meva estima pel seu país.
He tingut la sort de descubrir aquella maravellosa terra centreamericana, de conèixer la seva gent, els seus neguits i la seva lluita per sortir de la situació de pobresa a la que estàn sotmesos. Desprès de les eleccions generals del passat mes de novembre han entrat en una etapa marcada per la il.lussió i l’esperança de poder superar l’endèmica situació d’empobriment. Espero i desitjo que el govern sandinista no els decebri i compleixi fil per randa amb el que ha promès. Molts països llatinoamericans han entrat en el nou segle donant pasos importants per la seva emancipació i superació de les profundes desigualtats socials que arroseguen des de masses generacions. Nicaragua no pot quedar enrere.
Aprofitant la propera diada de Sant Jordi us animu a que us regaleu i regaleu qualsevol dels llibres de la Gioconda. Segur que la seva lectura no deixarà a ningú indiferent.
Si no heu llegit mai a aquesta escriptora nicaragüenca, us la recomano. Vaig tenir la sort que una amiga, que havia estat brigadista en els anys 80 a Nicaragua, em regalès el llibre “La Mujer Habitada”. A partir de llavors sóc una seguidora fidel de tot allò que escriu la Gioconda Belli i unida a aquesta admiració hi ha la meva estima pel seu país.
He tingut la sort de descubrir aquella maravellosa terra centreamericana, de conèixer la seva gent, els seus neguits i la seva lluita per sortir de la situació de pobresa a la que estàn sotmesos. Desprès de les eleccions generals del passat mes de novembre han entrat en una etapa marcada per la il.lussió i l’esperança de poder superar l’endèmica situació d’empobriment. Espero i desitjo que el govern sandinista no els decebri i compleixi fil per randa amb el que ha promès. Molts països llatinoamericans han entrat en el nou segle donant pasos importants per la seva emancipació i superació de les profundes desigualtats socials que arroseguen des de masses generacions. Nicaragua no pot quedar enrere.
Aprofitant la propera diada de Sant Jordi us animu a que us regaleu i regaleu qualsevol dels llibres de la Gioconda. Segur que la seva lectura no deixarà a ningú indiferent.
5.4.07
XARXA DE DONES
Hi ha una xarxa real i efectiva de dones que va més enllà de pertenença a un o altre partit polític o moviment social. Quin plaer poder despenjar el telèfon i saber que a l'altre banda sempre hi ha una amiga, una companya, que comparteix amb tú els teus neguits, els teus interrogants, les teves alegries. Que t'escolta i que deixa de costat les seves cabòries per anar desgranant una a una les teves i fer-te veura la trivialitat de moltes situacions.
Hem de continuar amb aquesta xarxa, informal, però molt important. Quant hi ha tantes queixes sobre la individualització de la societat, la fredor de les relacions humanes,la competitivitat el que cada cop tothom va més a la seva, que n'és d'important aquesta malla de dones!.
Nosaltres hem de continuar teixint i fent que la xarxa sigui cada cop més gran i anar aixoplugant cada cop a més dones. És important saber-se part d'un moviment en constant evolució, a on cada una i totes juntes comptem, i ho fem com a persones i a més sense necessitat de posar-nos pals a la roda unes a les altres, sense cops de colze, sense tants "sense". Un moviment que no té necessitat de demostrar poder, aquest poder que massa sovint es basa en aixafar a qui està al teu costat per sentir-te superior, perquè el nostre poder és el saber que ens tenim unes a les altres
Hem de continuar amb aquesta xarxa, informal, però molt important. Quant hi ha tantes queixes sobre la individualització de la societat, la fredor de les relacions humanes,la competitivitat el que cada cop tothom va més a la seva, que n'és d'important aquesta malla de dones!.
Nosaltres hem de continuar teixint i fent que la xarxa sigui cada cop més gran i anar aixoplugant cada cop a més dones. És important saber-se part d'un moviment en constant evolució, a on cada una i totes juntes comptem, i ho fem com a persones i a més sense necessitat de posar-nos pals a la roda unes a les altres, sense cops de colze, sense tants "sense". Un moviment que no té necessitat de demostrar poder, aquest poder que massa sovint es basa en aixafar a qui està al teu costat per sentir-te superior, perquè el nostre poder és el saber que ens tenim unes a les altres
25.3.07
FINAL D'ETAPA
Amb l’aprovació el passat divendres dia 23 de la candidatura a les eleccions municipals del proper 27 de maig per part del PSC de Sant Boi començo a posar punt final a una etapa que vaig començar l’any 1999. Han estat vuit anys plens de treball, dedicació, il.lussió i complicitats per fer de Sant Boi una ciutat millor. He volgut i he pogut aportar el meu gra de sorra per tenir la ciutat que totes i tots nosaltres ens mereixem.
Vaig arribar a aquesta ciutat l’any 1972 procedent de Barcelona que és a on vaig nèixer i viure fins llavors. No puc enganyar a ningú si dic que en un principi em va costar arrelar-me a Sant Boi. Venia de la gran ciutat i els serveis que aquí vaig torbar no tenien res a veura. Poc a poc i gràcies a anar coneixent gent i a la meva vinculació amb organitzacions socials i sindicals locals, el sentiment de pertenença i estima a Sant Boi va arrelar, en mi, amb força. El neixement de la meva filla i la vinculació amb l’escola Barrufet van acabar d’arrodonir aquest sentiment.
És hora de fer balanç i aquest, com no podia estar d’altre manera, és positiu. És clar que en aquests vuit anys de regidora hi ha hagut moments difícils, que hi hagut pals a les rodes. Però això vull que em quedi, no oblidat, però sí minimitzat.
El meu pas per algunes regidories han deixat emprentes palpables. Per a les dones, el centre de recursos i documentació Can Jordana. Quanta lluita, quants entrebancs!!, per poder-lo obrir. Ara ja és una realitat i totes nosaltres tenim un punt de referència en polítiques de gènere a la nostre ciutat.
Per a les persones amb discapacitat em produeix un orgull i un pessigolleig especial cada cop que vec pels nostres carrers circulant els dos vehicles adaptats que amb molts suports varem poder adquirir i posar a l’abast de totes i tots ells. I el centre especial de treball, la bugadaria de Flisa, quantes hores i hores de reunions, l’Elena Gil s’en recorda prou bé.
Aquestes dues i moltes altres són les coses que he volgut tirar endavant com a regidora.
No podia acabar aquest escrit sense tenir un record molt especial per Nicaragua, per totes les dones i homes de San Miguelito i evidentment per totes les santboianes i santboians que creuen que hem de superar les desigualtat en el món i dediquen moltes hores del seu temps per fer que la gent de països empobrits pugui viure més dignament.
Gràcies a totes i tots els que heu fet possible que jo hagi pogut fer bé la meva feina al servei de Sant Boi.
Vaig arribar a aquesta ciutat l’any 1972 procedent de Barcelona que és a on vaig nèixer i viure fins llavors. No puc enganyar a ningú si dic que en un principi em va costar arrelar-me a Sant Boi. Venia de la gran ciutat i els serveis que aquí vaig torbar no tenien res a veura. Poc a poc i gràcies a anar coneixent gent i a la meva vinculació amb organitzacions socials i sindicals locals, el sentiment de pertenença i estima a Sant Boi va arrelar, en mi, amb força. El neixement de la meva filla i la vinculació amb l’escola Barrufet van acabar d’arrodonir aquest sentiment.
És hora de fer balanç i aquest, com no podia estar d’altre manera, és positiu. És clar que en aquests vuit anys de regidora hi ha hagut moments difícils, que hi hagut pals a les rodes. Però això vull que em quedi, no oblidat, però sí minimitzat.
El meu pas per algunes regidories han deixat emprentes palpables. Per a les dones, el centre de recursos i documentació Can Jordana. Quanta lluita, quants entrebancs!!, per poder-lo obrir. Ara ja és una realitat i totes nosaltres tenim un punt de referència en polítiques de gènere a la nostre ciutat.
Per a les persones amb discapacitat em produeix un orgull i un pessigolleig especial cada cop que vec pels nostres carrers circulant els dos vehicles adaptats que amb molts suports varem poder adquirir i posar a l’abast de totes i tots ells. I el centre especial de treball, la bugadaria de Flisa, quantes hores i hores de reunions, l’Elena Gil s’en recorda prou bé.
Aquestes dues i moltes altres són les coses que he volgut tirar endavant com a regidora.
No podia acabar aquest escrit sense tenir un record molt especial per Nicaragua, per totes les dones i homes de San Miguelito i evidentment per totes les santboianes i santboians que creuen que hem de superar les desigualtat en el món i dediquen moltes hores del seu temps per fer que la gent de països empobrits pugui viure més dignament.
Gràcies a totes i tots els que heu fet possible que jo hagi pogut fer bé la meva feina al servei de Sant Boi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
