26.2.08

* * * F E M I N I S M E * * *

Aquests dies estic rellegint el llibre de la Marcela Lagarde “PARA MIS SOCIAS DE LA VIDA”. Ja fa temps que el vaig comprar, però llavors només li vaig poder donar una ullada ràpida i per sobre.
Quanta saviesa que acumula la Marcela. És fàcil identificar-se amb les seves paraules i en els conceptes que planteja respecte a l’autonomia de les dones, dels lideratges femenins, de l’amor, de la maternitat i la paternitat. En fi, recomano llegir-lo. És un llibre de capçalera per a totes nosaltres.
M’agrada molt quan parla de la sororidad, és una paraula que fa entrebancar al dir-la però que amb la dimensió que ella li dona –la complicitat, el reconeixement entre les dones, per i per a les dones- m’agrada utilitzar-la. És difícil de pronunciar quan parles de presa però la trobo dolça, tendra, simpàtica, amb una forta càrrega d’humanisme, potser perquè la imagino dita per ella. Amb la seva parla tranqui-la, pausada, vocalitzant perquè l’entenguem bé. Sap transmetre, i el que és més important, vol transmetre, vol compartir la seva saviesa, els seus coneixements amb totes aquelles que la volem escoltar. És un plaer escoltar-la i llegir-la. Parla del feminisme amb passió.
També en aquests dies m’ha arribat material de xerrades, taules rodones, ponències que dones feministes han fet, i carai, NO ÉS AIXÒ, COMPANYES, NO ÉS AIXÒ.
No sóc jo qui jutjaré comportaments, decisions, submissions, actituds, de dones amb discurs feminista. Em mereixen respecte i reconeixement perquè les he considerat amigues, companyes, còmplices d’aventures i projectes en benefici de totes nosaltres, les dones. Allà cadascuna de nosaltres amb les decisions que prenem a la nostre vida, però sí hem de ser molt curoses amb la veritat, a la història de totes nosaltres, les que estem ara i les que han estat abans, al reconeixement del que cada una de nosaltres aportem, hem aportat i aportarem per l’avanç de totes plegades. Les legitimes ambicions personals no ens haurien de dur i fer caure al parany de modificar la veritat. Com diu la Marcela, fem la genealogia de les dones. Fem el reconeixement que cal a les dones que cal, quan cal i com cal, sense por.
Els fets, els serveis, els centres de recursos, els grups de dones, activitats, plans d’igualtat, nom de les regidories, els ha impulsat qui les ha impulsat i amb el nom que s’hagin impulsat. Per que negar la història ?. Les coses han estat com han estat.
Un cop més amigues, companyes, estimades i saludades, NO ÉS AIXÒ, COMPANYES, NO ÉS AIXÒ.