GIOCONDA BELLI

Si no heu llegit mai a aquesta escriptora nicaragüenca, us la recomano. Vaig tenir la sort que una amiga, que havia estat brigadista en els anys 80 a Nicaragua, em regalès el llibre “La Mujer Habitada”. A partir de llavors sóc una seguidora fidel de tot allò que escriu la Gioconda Belli i unida a aquesta admiració hi ha la meva estima pel seu país.
He tingut la sort de descubrir aquella maravellosa terra centreamericana, de conèixer la seva gent, els seus neguits i la seva lluita per sortir de la situació de pobresa a la que estàn sotmesos. Desprès de les eleccions generals del passat mes de novembre han entrat en una etapa marcada per la il.lussió i l’esperança de poder superar l’endèmica situació d’empobriment. Espero i desitjo que el govern sandinista no els decebri i compleixi fil per randa amb el que ha promès. Molts països llatinoamericans han entrat en el nou segle donant pasos importants per la seva emancipació i superació de les profundes desigualtats socials que arroseguen des de masses generacions. Nicaragua no pot quedar enrere.
Aprofitant la propera diada de Sant Jordi us animu a que us regaleu i regaleu qualsevol dels llibres de la Gioconda. Segur que la seva lectura no deixarà a ningú indiferent.

XARXA DE DONES

Hi ha una xarxa real i efectiva de dones que va més enllà de pertenença a un o altre partit polític o moviment social. Quin plaer poder despenjar el telèfon i saber que a l'altre banda sempre hi ha una amiga, una companya, que comparteix amb tú els teus neguits, els teus interrogants, les teves alegries. Que t'escolta i que deixa de costat les seves cabòries per anar desgranant una a una les teves i fer-te veura la trivialitat de moltes situacions.
Hem de continuar amb aquesta xarxa, informal, però molt important. Quant hi ha tantes queixes sobre la individualització de la societat, la fredor de les relacions humanes,la competitivitat el que cada cop tothom va més a la seva, que n'és d'important aquesta malla de dones!.
Nosaltres hem de continuar teixint i fent que la xarxa sigui cada cop més gran i anar aixoplugant cada cop a més dones. És important saber-se part d'un moviment en constant evolució, a on cada una i totes juntes comptem, i ho fem com a persones i a més sense necessitat de posar-nos pals a la roda unes a les altres, sense cops de colze, sense tants "sense". Un moviment que no té necessitat de demostrar poder, aquest poder que massa sovint es basa en aixafar a qui està al teu costat per sentir-te superior, perquè el nostre poder és el saber que ens tenim unes a les altres