PERSÈPOLIS

L’altre dia vaig anar a veure la pel·lícula “PERSÈPOLIS”, la recomano. Quan va acabar la pel·lícula ningú ens vàrem moure de la cadira, era com si alguna cosa ens fes està pendents de la pantalla, estava clar que volíem continuar gaudint de la història, d’aquesta meravellosa història autobiogràfica de la Marjane Satrapi que està explicada d’una manera tranquil·la, dolça, sense cap rancúnia, amb una claredat i senzillesa que fa que els esdeveniments et vagin penetrant fins a sentir-te part de la vida de la Marjane i dels esdeveniments del seu país, de d’Iran.
És pel·lícula per passar el 8 de març i establir col·loquis que poden donar molt de sí. Animo als grups de dones que facin cinefòrums i es debati sobre la llibertat de les dones, sobre quin es el paper que han de jugar les religions, sobre els símbols i la manipulació dels mateixos
Moltes vegades recordo una pintada que es va fer amb motiu de la caiguda del Xa de Persia al barri on viuen els meus pares, la va fer una organització política d’extrema esquerra i saludava de manera efusiva la caiguda del dictador i saludava al nou govern i al seu màxim representant l’Aiatol·là Jomeini. Ja hem vist com han anat els esdeveniments. Sovint, la gent d’esquerres, caiem en unes alegries puerils i poc reflexives que ens dur a judicis molt poc recomanables.