LLIBRES I CINEMA

M’he comprat l’últim llibre de la Gioconda Belli, “EL INFINITO EN LA PALMA DE LA MANO”, de l’editorial Seix Barral Premio Biblioteca Breve 2008. Reconec que sóc una seguidora fidel i incondicional d’aquesta escriptora des que la vaig descobrir, gràcies a una amiga, ja fa uns quants anys. Des de llavors no he deixat de llegir cap de les seves obres, ella i el seu país, Nicaragua, són molt especials per a mi.

Aquest llibre és molt diferent a altres de la Gioconda. M’atreveixo a dir, que és una obra atrevida i innovadora. Mentre la vaig llegint, normalment al carrilet i al metro, vaig pensant que ha estat molt ossada i valenta a l’hora d’escriure sobre el tema d’Adam i Eva, la creació del món, el paradís terrenal, la serp –instigadora i dolenta que ens va condemnar al treball-, el fruit prohibit, que en aquest cas no és la poma sinó que Eva es menja……. LLEGIU-HO. Quan vaig veure la fruita que havia triat vaig pensar, carai amb la Gioconda. No dic res més del llibre, perquè val la pena que el conegueu per vosaltres mateixes i mateixos.

No sé si a les biblioteques públiques és una autora fàcil de trobar, però crec que es mereix un espai important a les prestatgeries i que moltes, moltes dones i homes la descobreixin. A partir d’ella i de les seves obres es pot aprendre molt sobre Centreamèrica, la seva història i la seva realitat. També té un llibre sobre la figura de la dita “JUANA LA LOCA”, a on fa una aproximació molt desmitificador del persontage i, sobre tot per a les que ja tenim una edat, res a veure amb el que ens han ensenyat a l’assignatura d’història d’Espanya.

Un altre llibre força interessant és el que han escrit conjuntament la Marina Subirats i en Manuel Castells, de moment el trobo força atraient i el que és més reconfortant, per a totes les que fa anys que estem lluitant per una societat igualitària i sense discriminació per cap raó, i menys la de gènere, ens confirma amb molts dels nostres arguments i posicionaments. Com que estic per menys de la meitat, només puc dir que ara que ve Sant Jordi són dos títols que val la pena a tenir en compte a l’hora de comprar llibres que ens estimulin la reflexió, l’aprenentatge i ens enriqueixin l’intel.lecte..

Ara una de pel·lícula.
Divendres passat vaig anar a veure “COMETAS EN EL CIELO”. Em va agradar molt i molt. S’ha d’anar a veure. És la realitat de l’Afganistan, més enllà de qualsevol altra consideració plasma la realitat d’aquest país, la realitat de la seva gent. És dura, perquè la situació d’aquest poble és dur, i no d’ara sinó des de fa dècades. Veient la pel·lícula em va venir a la memòria una xerrada que vaig fer sobre la situació de la dona afganesa i el burka. En aquell moment em vaig documentar, era just l’arribada dels talibans al poder, i els diaris de llavors imputaran tota la problemàtica al control sobre un gasoducte. No se n’ha tornat a parlar d’aquest gasoducte, o al menys jo no recordo haver llegit res a aquest respecte últimament. Si heu tingut l’oportunitat de veure abans la pel·lícula OSAMA, us podreu fer una composició de la crua i terrible realitat de la vida en aquest país.