Amb l’aprovació el passat divendres dia 23 de la candidatura a les eleccions municipals del proper 27 de maig per part del PSC de Sant Boi començo a posar punt final a una etapa que vaig començar l’any 1999. Han estat vuit anys plens de treball, dedicació, il.lussió i complicitats per fer de Sant Boi una ciutat millor. He volgut i he pogut aportar el meu gra de sorra per tenir la ciutat que totes i tots nosaltres ens mereixem.
Vaig arribar a aquesta ciutat l’any 1972 procedent de Barcelona que és a on vaig nèixer i viure fins llavors. No puc enganyar a ningú si dic que en un principi em va costar arrelar-me a Sant Boi. Venia de la gran ciutat i els serveis que aquí vaig torbar no tenien res a veura. Poc a poc i gràcies a anar coneixent gent i a la meva vinculació amb organitzacions socials i sindicals locals, el sentiment de pertenença i estima a Sant Boi va arrelar, en mi, amb força. El neixement de la meva filla i la vinculació amb l’escola Barrufet van acabar d’arrodonir aquest sentiment.
És hora de fer balanç i aquest, com no podia estar d’altre manera, és positiu. És clar que en aquests vuit anys de regidora hi ha hagut moments difícils, que hi hagut pals a les rodes. Però això vull que em quedi, no oblidat, però sí minimitzat.
El meu pas per algunes regidories han deixat emprentes palpables. Per a les dones, el centre de recursos i documentació Can Jordana. Quanta lluita, quants entrebancs!!, per poder-lo obrir. Ara ja és una realitat i totes nosaltres tenim un punt de referència en polítiques de gènere a la nostre ciutat.
Per a les persones amb discapacitat em produeix un orgull i un pessigolleig especial cada cop que vec pels nostres carrers circulant els dos vehicles adaptats que amb molts suports varem poder adquirir i posar a l’abast de totes i tots ells. I el centre especial de treball, la bugadaria de Flisa, quantes hores i hores de reunions, l’Elena Gil s’en recorda prou bé.
Aquestes dues i moltes altres són les coses que he volgut tirar endavant com a regidora.
No podia acabar aquest escrit sense tenir un record molt especial per Nicaragua, per totes les dones i homes de San Miguelito i evidentment per totes les santboianes i santboians que creuen que hem de superar les desigualtat en el món i dediquen moltes hores del seu temps per fer que la gent de països empobrits pugui viure més dignament.
Gràcies a totes i tots els que heu fet possible que jo hagi pogut fer bé la meva feina al servei de Sant Boi.
Vaig arribar a aquesta ciutat l’any 1972 procedent de Barcelona que és a on vaig nèixer i viure fins llavors. No puc enganyar a ningú si dic que en un principi em va costar arrelar-me a Sant Boi. Venia de la gran ciutat i els serveis que aquí vaig torbar no tenien res a veura. Poc a poc i gràcies a anar coneixent gent i a la meva vinculació amb organitzacions socials i sindicals locals, el sentiment de pertenença i estima a Sant Boi va arrelar, en mi, amb força. El neixement de la meva filla i la vinculació amb l’escola Barrufet van acabar d’arrodonir aquest sentiment.
És hora de fer balanç i aquest, com no podia estar d’altre manera, és positiu. És clar que en aquests vuit anys de regidora hi ha hagut moments difícils, que hi hagut pals a les rodes. Però això vull que em quedi, no oblidat, però sí minimitzat.
El meu pas per algunes regidories han deixat emprentes palpables. Per a les dones, el centre de recursos i documentació Can Jordana. Quanta lluita, quants entrebancs!!, per poder-lo obrir. Ara ja és una realitat i totes nosaltres tenim un punt de referència en polítiques de gènere a la nostre ciutat.
Per a les persones amb discapacitat em produeix un orgull i un pessigolleig especial cada cop que vec pels nostres carrers circulant els dos vehicles adaptats que amb molts suports varem poder adquirir i posar a l’abast de totes i tots ells. I el centre especial de treball, la bugadaria de Flisa, quantes hores i hores de reunions, l’Elena Gil s’en recorda prou bé.
Aquestes dues i moltes altres són les coses que he volgut tirar endavant com a regidora.
No podia acabar aquest escrit sense tenir un record molt especial per Nicaragua, per totes les dones i homes de San Miguelito i evidentment per totes les santboianes i santboians que creuen que hem de superar les desigualtat en el món i dediquen moltes hores del seu temps per fer que la gent de països empobrits pugui viure més dignament.
Gràcies a totes i tots els que heu fet possible que jo hagi pogut fer bé la meva feina al servei de Sant Boi.
