Consell de les Dones del PSC
Ahir va tenir lloc una jornada de debat i reflexió organitzada per la Lourdes Muñoz, secretaria de polítiques d’igualtat del PSC.
Va ser una jornada densa -vàrem començar a 2/4 de 10 del matí i vàrem acabar a les 6 de la tarda-, però molt, molt interessant. Al matí i desprès de les paraules d’obertura de la Lourdes vam tenir el plaer d’escoltar a la Dolors Renau, qui és un pou de saviesa i sap transmetre els seus pensaments amb una claredat envejable. Seguidament es va iniciar la primera taula rodona fins a concloure amb la quarta.
Jo no havia tingut abans l'oportunitat d’escoltar a moltes de les companyes que van intervenir, però he de dir que totes em van agradar i que comparteixo la majoria dels seus plantejaments. Van estar molt encertades en tot el que van dir i amb la forma en què ho van dir.
Moltes vegades les dones hem caigut en la temptació d’utilitzar aquests espais per deixar anar totes les nostres frustracions, desencisos, per enumerar com estem de malament i lamentar-nos del poc poder que tenim. Ahir va ser diferent, totes les companyes que van intervenir van anar enumerant els progressos que hem fet les dones, les fites, que són moltes, que encara ens queden per assolir, i van introduir un element nou que va ser dir com hem de fer per tal de fer-les possibles.
Aquestes fites, aquests objectius, que tenim pendents i que podem resumir dient que volem el nostre reconeixement efectiu i de fet en els nostres àmbits d’actuació social. No sols sobre el paper. Objectius que no són nous, que els tenim que assolir a la societat, però també en el sí del partit, a on s’hauria de fer la necessària pedagogia. Em van agradar les seves exposicions per la seva valentia i claredat a l’hora d’explicar els seus punts de vista, que evidentment van ser compartits per la majoria de les companyes que allà estàvem.
Al matí quan em vaig llevar em feia una mica de mandra haver de passar tot un dissabte tancada, però a la tarda, al final de la jornada, em vaig alegrar molt i molt d’haver estat i compartit, un cop més, unes hores de posta en comú amb tantes amigues i companyes de partit i de viatge en aquest projecte feminista de les dones socialistes i d’esquerres.
Ahir va tenir lloc una jornada de debat i reflexió organitzada per la Lourdes Muñoz, secretaria de polítiques d’igualtat del PSC.
Va ser una jornada densa -vàrem començar a 2/4 de 10 del matí i vàrem acabar a les 6 de la tarda-, però molt, molt interessant. Al matí i desprès de les paraules d’obertura de la Lourdes vam tenir el plaer d’escoltar a la Dolors Renau, qui és un pou de saviesa i sap transmetre els seus pensaments amb una claredat envejable. Seguidament es va iniciar la primera taula rodona fins a concloure amb la quarta.
Jo no havia tingut abans l'oportunitat d’escoltar a moltes de les companyes que van intervenir, però he de dir que totes em van agradar i que comparteixo la majoria dels seus plantejaments. Van estar molt encertades en tot el que van dir i amb la forma en què ho van dir.
Moltes vegades les dones hem caigut en la temptació d’utilitzar aquests espais per deixar anar totes les nostres frustracions, desencisos, per enumerar com estem de malament i lamentar-nos del poc poder que tenim. Ahir va ser diferent, totes les companyes que van intervenir van anar enumerant els progressos que hem fet les dones, les fites, que són moltes, que encara ens queden per assolir, i van introduir un element nou que va ser dir com hem de fer per tal de fer-les possibles.
Aquestes fites, aquests objectius, que tenim pendents i que podem resumir dient que volem el nostre reconeixement efectiu i de fet en els nostres àmbits d’actuació social. No sols sobre el paper. Objectius que no són nous, que els tenim que assolir a la societat, però també en el sí del partit, a on s’hauria de fer la necessària pedagogia. Em van agradar les seves exposicions per la seva valentia i claredat a l’hora d’explicar els seus punts de vista, que evidentment van ser compartits per la majoria de les companyes que allà estàvem.
Al matí quan em vaig llevar em feia una mica de mandra haver de passar tot un dissabte tancada, però a la tarda, al final de la jornada, em vaig alegrar molt i molt d’haver estat i compartit, un cop més, unes hores de posta en comú amb tantes amigues i companyes de partit i de viatge en aquest projecte feminista de les dones socialistes i d’esquerres.
4 comentaris:
Cumples tus compromisos ¿eh, amiga?
Muak.
Un bon espai de trobada, trobada de pensaments, d'opinions, d'iniciatives, de sentiments, de dones... de persones.
Una abraçada!
Moltes gràcies per passar pel meu blog. La història de ma mare és maca, i estic ben orgullós de tenir una mare com ella. M'ha enriquit molt.
Per cert... molt interessant el contingut del teu blog.
M'ha fet pensar en la meva època d'estudiant de Polítiques i una lectura q vaig fer sobre la vida de Clara Campoamor q segur q tu coneixes tan bé.
En fi, felicitats i merci un altre cop per passar.
Glasfolie is te vergelijken met een goede
comfortabele zonnebril. Niet te donker met de juiste kleur. De hinderlijke schittering is
weg. De voordelen hier van zijn rust door een helder beeld en een mooi contrast.
furniture blogAPVMA registration consultants
Publica un comentari a l'entrada