Bloc d'Amor del Alamo

ARTICLE DEL JOAN BARRIL A EL PERIODICO

2009-02-08T10:55:00.001+01:00

L'ARTICLE M'HA AGRADAT I US CONVIDO A COMPARTIR-LO.

VENT HURACANAT

2009-01-25T19:29:00.010+01:00

A Sant Boi estem de dol. El vent ens ha jugat una mala passada i ha tret la vida a quatre criatures santboianes i n’ha ferit a unes quantes més.
El meu suport, amistat i condol a totes les famílies afectades així com a totes les persones del club de beisbol. Sé que són una gran família i per tant ho viuen en primera persona.

MÉS SOBRE LES ELECCIONS MUNICIPALS A NICARAGUA

2008-11-15T09:13:00.007+01:00

Un vell amic nicaragüenc, Moisès Arana, també amic de Sant Boi, que va ser militant del Frente Sandinista i que va ser alcalde de la ciutat de Bluefields, a la costa atlàntica, ha adreçat una carta oberta a en Daniel Ortega i a la Rosario Murillo, escrita amb el cor i un fort sentiment d’amor cap a Nicaragua i la seva gent.
Pel seu interès i pel sentiment solidari que m’uneix a molta gent de Nicaragua i el seu futur, he decidit posar aquesta carta en el bloc.
Crec que la gent honesta d’esquerres hem de denunciar internacionalment el que està passant a Nicaragua.

Sr. Presidente, Daniel Ortega
Sra. Primera Dama, Rosario Murillo

Hace tiempo deseo escribirles unas líneas llenas de sinceridad y por amor, sí, amor sereno y profundo a Nicaragua.

Espero no les extrañe, les escribo con respeto a una amistad, pero lleno de sufrimiento, de dolor, de deseo urgente de creer que los sentimientos de Daniel, de Rosario, no son esos que nos vienen proclamando en estos dos últimos años.

¿Qué ha sucedido? Qué tipo de amor profesan para Dios y este País. Ese espectáculo de las elecciones, heridas y muerte en nombre de lograr más votos, viciados, malditos votos que en nombre del “amor más fuerte que el odio”, se llevan a cabo, hacer ver una transformación del Daniel de la Revolución, de Rosario del amor y los sentimientos como desconocidos en esta Nicaragua de nuestros sufrimientos.

Sinceramente, es que la autenticidad, la Ética y la Moral revolucionaria, han dejado de ser un norte en sus vidas.

Como se puede compaginar, arriba los pobres del mundo, como podemos aceptar el odio que se destila en el Canal 4, esa dolorosísima mezcla seudo religiosa, esa invocación a Dios, que mas parece una doble cara, que sin ninguna delicadeza y respeto humano se utiliza en dicho canal. Daniel, Rosario, guardo recuerdos de una noble amistad, ese sentimiento de amigo que ahora sufre profundamente por lo que sucede en Nicaragua.

Les confieso que me cuesta entender lo político – religioso, ese estilo de cristianismo que junto al Cardenal (que distante con el Santo Arzobispo del Salvador, San Romero de América), se les ve profesar. Esa confusión Obando, Peña y Montenegro, el amor es más fuerte que el odio, que es utilizado como una demostración de unos sentimientos católicos.

Con algo de ingenuidad, algo así como un creyente a unos ideales y mística sandinista, no entiendo como se puede llegar a los extremos en que hemos caído en éstas elecciones; máxime cuando se habla de dignidad sandinista, de orar por amor para combatir el odio, de arriba los pobres del mundo, de hambre cero, de medicina para el pueblo, del pueblo presidente y tantas cosas más.

Y hoy ha habido derramamiento de sangre, vidas truncadas, de lucha fraticida, sólo por ganar unas elecciones viciadas. Eso duele, eso llena de sangre la familia nicaragüense. En nombre de qué Dios se utiliza a un pueblo para derramamiento de sangre.

Rosario, con amistad y respeto, estoy completamente seguro que algo ha sucedido en la conciencia revolucionaria. Daniel, con el mismo respeto, estoy seguro que todavía pesa en la conciencia la sangre derramada por nuestros héroes y mártires.

Por favor, no a la violencia, todavía es tiempo de hacer la Revolución en la Democracia, sin odio, sin rencor. Buscar ese AMOR, con mayúscula, que tanto se viene proclamando por el actual Gobierno.

La autenticidad de la calidad humana es difícil de encontrar en el País. Hemos convertido al hombre político en el valor de unos dólares más. Con facilidad espantosa se traspasa la conciencia cívica. Pareciera que los valores humanos, políticos, son fácilmente negociables, por dinero, por una condecoración. Más doloroso, se compran curas, reverendos, en nombre de la utilización política y los santificamos para hacer el Pueblo Presidente. Todo es válido.

Daniel, Rosario, ruego que perdonen por la confianza de tutearlos, no escribo como político, como MRS, no, no hago referencia a la situación económica y social del País. No me siento traidor a mi mística sandinista, mucho menos oligarca, burgués, pueda que un poco ingenuo porque sigo creyendo en que hay que ser consecuente con lo que se dice, con lo que se piensa y con lo que se actúa. Es decir AUTENTICO, como nos enseñó Sandino, Carlos y los Mártires.

Permítanme un atrevimiento, con sentido idealista, mis pensamientos no se serenan, es terriblemente doloroso lo que ha sucedido en las elecciones, mas allá de la inocente niña de 8 años fallecida. Todavía es posible una Nicaragua mejor. Todavía, hermanos (digo hermanos como el niño que llevo dentro a mis setenta y tres años), es tiempo, busquemos sin dobleces la verdadera RECONCILIACION entre los nicaragüenses.

Es tiempo de la UNIDAD en función de Patria, para no pensar en el libro de Román: “Maldito País”.

Señor Presidente, Señora Primera Dama, van éstas líneas con la mejor intención, un tanto como quien escribe, dentro de la ilusión, por Nicaragua, lo único que poseo en mi corazón: AMAR, sí, AMAR a este País y que necesita creer que todos los esfuerzos de los dos Ustedes van a edificar un Reino de Dios en la tierra, que es el Reino de los Pobres.

Con todo mi respeto, en espera que luchen por la VERDADERA UNIDAD Y RECONCILIACION, que tanto anhela este país. No dejen pasar el momento cristiano, el momento HISTORICO, el momento de CONSTRUIR la Revolución en Democracia y en el respeto a todas las ideologías políticas. Por el socialismo cristiano y el amor al prójimo, como pregona Daniel, un fraternal abrazo.

Moisés Arana Cantero
Bluefields, 11 de noviembre 2008

LES ELECCIONS MUNICIPALS A L'ESTIMADA NICARAGUA: ESCRIT DE LA GIOCONDA BELLI

2008-11-15T08:57:00.005+01:00

Urge un recuento sin trampas
BITÁCORA DE GIOCONDA BELLI
11/11/2008

En Nicaragua, hemos vivido el proceso electoral más turbio de los últimos años. Se ha perdido lo que se obtuvo con tanta sangre y sacrificio: el derecho a elegir limpiamente a quien nos gobierne. Después de estas elecciones, la autoridad del Consejo Supremo Electoral ha quedado anulada y estamos de nuevo entrampados en un sistema que, habiendo constituido un poder a su imagen y semejanza, ha desnaturalizado los instrumentos de gobierno y ha demostrado que ejerce un control férreo –civil y militar- de las instituciones del estado, y que con éste puede convertir nuestra voluntad ciudadana, nuestro voto, en papel mojado.A quien diga que toda protesta contra lo que ha sucedido en Nicaragua en estos últimos días es producto del síndrome del mal perdedor, habrá que decirle que es imposible no analizar estos resultados como la culminación de un proceso de manipulación y embustes que se ha venido gestando por meses. Signos conocidos de esto fueron la eliminación de partidos políticos, la asignación de representación en las mesas electorales a partidos para-sandinistas, como AC, cuya mísera votación en 2004 los tendría que haber dejado sin personería jurídica o la ALN, birlada con sucias maniobras a su fundador. A esto se suma el rechazo a la observación electoral independiente de la OEA y de los organismos nacionales especializados en esta labor, la ceguera demostrada para detener el abuso de recursos del estado puestos al servicio de la propaganda del partido de gobierno que, descaradamente, violó todas las normas establecidas en el código electoral sin recibir por esto siquiera un llamado de atención de las autoridades competentes.Pero, si estos signos anunciaban que estas elecciones serían sesgadas, el descaro con que se ha actuado a lo largo de estos últimos dos días en el suministro de los datos electorales y en la abierta parcialidad a favor del FSLN, es realmente lamentable. No habíamos visto al Consejo Supremo Electoral actuar con el poco profesionalismo que exhibió en estas elecciones. Los datos tardíos, incompletos, que se empezaron a dar a las 10:30 de la noche del Domingo 9, y que reflejaban porcentajes mínimos de conteo, se dejaron caer sobre el electorado como si la intención fuese apuntarle una prematura victoria al FSLN. La denuncia de que se contabilizaron en primer lugar las actas de las mesas donde ganaba el Orteguismo, para generar con la salida de la población a las calles la impresión de un hecho consumado, ha sido corroborada por fiscales y por el partido opositor. Lo más grave es que las copias de las actas del partido opositor no coinciden con los resultados oficializados por el CSE.Las discrepancias existentes son tan grandes que no pueden obviarse y no permiten asumir la simple actitud de “aceptar los resultados”. No se le puede pedir a la población que acepte resultados tras un proceso tan viciado como el que hemos vivido. No se le puede pedir que confíe en la legalidad, siendo que la legalidad ha sido tergiversada de manera tan repetida y flagrante en los últimos dos años y que el Consejo Electoral, desde la llegada de Daniel Ortega al poder, se ha plegado abiertamente a sus intereses y obedecido sus órdenes.Para cualquiera que haga números, resulta sumamente difícil conciliar que un partido que hace sólo dos años logró un magro 38% de la votación nacional, de pronto y a pesar de los resultados negativos para el FSLN de cuanta encuesta de imagen y satisfacción con el gobierno se ha hecho en los últimos meses, alcance una votación favorable de más del 60%. Ese tipo de números, sumado a las denuncias, arroja suficientes sospechas sobre el proceso como para ameritar un serio cuestionamiento.La violencia que hemos vivido en Managua desde el domingo 9 por la noche es lamentable, pero ha sido la consecuencia de la política estatal y partidaria del Danielismo. Desde hace meses, son ellos quienes han incitado este tipo de acciones y las ha condonado, sacando grupos beligerantes a las calles y animándolos a dar rienda suelta a sus pasiones más bajas en contra de jóvenes y grupos opositores que deseaban manifestarse. Las trifulcas callejeras se han convertido, bajo este gobierno, en la manera de operar de los simpatizantes partidarios. De allí que en esta coyuntura, el ejemplo de estas trifulcas cunda y desemboque en sangre, muertes y destrucción.Como lo han expresado ya varios organismos y el partido PLC, estos resultados electorales no deben, ni pueden aceptarse hasta que no se produzca un recuento de todas las actas, bajo la observación imparcial de un organismo calificado e imparcial.La Asamblea Nacional debe intervenir en esta situación y debe proceder a destituir al actual Consejo Supremo Electoral y sustituirlo por miembros de probada honestidad e imparcialidad. De lo contrario, habremos regresado a la época negra donde votar era irrelevante porque los resultados amañados se conocían de antemano.

LIDERAR EN CLAU DE GÈNERE. DECLARACIÓ DE BARCELONA

2008-06-01T18:03:00.008+01:00

Centro Eurolatinoamericano de Formación Política “Mujeres y Ciudad”
Curso “Liderar en Clave de Género”
Barcelona, del 14 al 25 de abril de 2008
Declaración de Barcelona

Juntas para un nuevo liderazgo político

25 de abril de 2008

Reunidas en Barcelona, en nuestra condición de lideresas políticas de España y América Latina y convencidas de que son necesarias nuevas maneras de ejercer el liderazgo y nuevas formas de hacer política, realizamos la siguiente declaración pública para que sea conocida y difundida.
Creemos que ha llegado el momento de impulsar una nueva ética y una nueva estética del discurso público y las relaciones políticas, para revalorizar y recuperar lo político y lo público. Nos comprometemos, desde el territorio y la cercanía que nos da lo local, a poner al ser humano en el
centro de la política a partir de nuestro trabajo político como mujeres y desde las mujeres, y por esa razón declaramos que:

1. Ser mujer política no tiene por qué significar lo mismo en América Latina o en Europa. Necesitamos más espacios de encuentro e intercambio entre lideresas porque el encuentro e intercambio entre mujeres es sumamente positivo, y genera aprendizajes que van más allá de lo técnico o lo teórico.
Después de nuestro encuentro en Barcelona consideramos necesario mantenernos como grupo y nos comprometemos a impulsar este espacio como plataforma de y para mujeres políticas. Igualmente nos comprometemos a participar en todos aquellos espacios que tanto dentro como fuera del Centro URB-AL de Formación Política “Mujeres y Ciudad”, fortalezcan nuestras redes. En estos espacios participaremos junto a todas las alumnas de los cursos presenciales y virtuales del Centro Eurolatinoamericano “Mujeres y Ciudad”.

2. Reconocemos que somos hijas y fruto de las historias de lucha de otras mujeres y de sus pactos, y nos comprometemos a recuperar, difundir y dignificar la historia de nuestras lideresas feministas o de las mujeres que nos han ayudado a estar en política, y a compartir esa historia en nuestras instituciones y nuestro entorno.

3. El ámbito local es el espacio político más accesible para las mujeres y el que antes puede permitir unas lógicas distintas pero el contexto global, económico y político, lo limita y determina. Nos comprometemos a trabajar en el ámbito local con una nueva filosofía, y particularmente para que los cambios de gobierno aseguren y den continuidad a la presencia y a los proyectos de las mujeres. También nos comprometemos a reconocer y colaborar con otras compañeras presentes en dicho ámbito.

4. Aunque ha habido avances en los últimos diez años, aún estamos lejos de contar con suficientes mujeres en el ámbito público y político. Aumentar la presencia de las mujeres en estos espacios y potenciar sus discursos, en todo el mundo, es urgente y sinónimo de calidad democrática y requiere recursos y apoyo. Queremos compartir la responsabilidad, los valores y el poder político entre hombre y mujeres.

5. Los avances vividos se han acompañado, a menudo, de formas específicas de violencia contra las mujeres. El ámbito político, como lugar estructural privilegiado del poder patriarcal es escenario de violencia y de expresiones misóginas explícitas (secuestros exprés, acoso político etc.) o de carácter sutil como la desvalorización permanente, o el hecho de que a las mujeres siempre se le encomienden tareas de organización o de apoyo a los líderes hombres.
Como lideresas, y como mujeres que queremos ser agentes de paz, suscribimos en este momento un pacto por la paz y la no violencia que nos comprometerá a tener siempre presente la realidad de todas aquellas mujeres retenidas contra su voluntad en condiciones indignas o que están siendo utilizadas, de una manera u otra, para la guerra. No olvidamos tampoco que las mujeres nos vemos obligadas a pasar el filtro de nuestros propios partidos políticos y de su cultura patriarcal, que no garantiza nuestra continuidad. Han de desarrollarse instrumentos para que aquellas que lo deseen puedan mantenerse en la política y tengan oportunidades de alcanzar liderazgos. Nos comprometemos a exigir a los partidos la revisión de su funcionamiento interno a la hora de confeccionar las listas, y el establecimiento de mecanismos para que los derechos de las mujeres, como colectivo, estén siempre por encima de las disciplinas de partido y de los intereses partidistas.

7. Las mujeres entran en política en desigualdad de condiciones y deben realizar un sobreesfuerzo. Las escuelas de formación política y de liderazgo deben ser una prioridad de los partidos, las instituciones y las organizaciones sociales, y apoyarse política y económicamente. Nos comprometemos exigir a los partidos formación política en género, a replicar el conocimiento adquirido y a impulsar experiencias similares en nuestros países o espacios de influencia y a compartir públicamente los resultados.

8. Asumimos la representación política de las mujeres y la defensa de sus intereses de género. Las legislaciones locales, regionales, nacionales e internacionales a favor de la igualdad son imprescindibles pero no son suficientes para conseguir la igualdad. Nos comprometemos a exigir
que los temas de género dispongan de fondos y sean asumidos desde las auténticas instancias de poder para que sus espacios no sean puramente estéticos.
Desde la plena convicción que los auténticos cambios deben ser culturales y personales, nos comprometemos a trabajar para desmontar las estructuras patriarcales a través de la socialización en la escuela y en los medios de comunicación. De manera particular nos comprometemos a luchar contra los discursos y productos culturales que estereotipan o simplifican la imagen de las mujeres de ambos lados del Atlántico. Nos comprometemos igualmente a no olvidar el carácter pedagógico de nuestros discursos políticos.

9. Nuestros avances en la política, el “orgullo” de entrar en los espacios políticos históricamente patriarcales suponen un alto coste personal y a veces mucha soledad. Para luchar contra ello nos comprometemos a denunciar y erradicar toda forma de violencia entre las mujeres en el ámbito político, y a fomentar la sororidad y los pactos entre mujeres como estrategia de liderazgo y apoyo mutuo. En particular nos comprometemos a trabajar para mejorar e impulsar las relaciones entre las mujeres que están en la política institucional y aquellas que trabajan en política en las organizaciones de mujeres o en cualquier otro tipo de organización de la sociedad civil para evitar que, en el futuro, se reproduzcan situaciones de soledad, conflicto o competencia. Igualmente nos comprometemos a no desaprovechar la experiencia de las mujeres con trayectoria política y a impulsar las relaciones entre mujeres de diferentes edades y partidos políticos.

10. La nueva subjetividad femenina debe nutrir la nueva subjetividad de mujer política que está en construcción. Los grandes temas de debate son la maternidad y el cuidado y estos temas deben debatirse, o tener su réplica, por parte de los hombres, sin los cuales las políticas de género nacen y evolucionan incompletas. Nos comprometemos a incentivar estos debates y a animar a los hombres para que se incorporen a ellos.

11. Las mujeres políticas de los territorios de España y Latinoamérica reunidas en Barcelona, más allá de nuestras diferencias, tenemos historias de lucha paralelas y enfrentamos problemáticas similares. La presencia de miles de mujeres latinoamericanas en Europa supone un nexo real y concreto de relación y trabajo que puede acercar ambos lados. Nos comprometemos a trabajar con las mujeres emigradas y a integrarlas en nuestra red y en el mundo de la política ya sea a través de los partidos, las instituciones o las organizaciones sociales.
12. A partir de este momento trabajaremos para fomentar centros de formación política en nuestros territorios, cooperando entre los municipios de ambos continentes, para promover y mejorar la participación política de las mujeres en las instancias locales de toma de decisiones.
Como lideresas y como mujeres políticas trabajaremos para mantener y ampliar esta red de trabajo y aprendizaje, fruto de nuestro encuentro, que nos ayudará a no perder de vista que nuestro trabajo diario, local y concreto, está orientado a la construcción colectiva de un mundo global más sostenible, igualitario y solidario.

Suscriben esta declaración las lideresas:
Águilà Ducet, Esperança
Técnica de la Regiduría de Políticas de Igualdad del Ayuntamiento de Badalona y miembro de la Red de Mujeres por la Salud de Cataluña, España.
Agredo Acevedo, Carmen Lucía
Concejala, Ayuntamiento de Bucaramanga, Colombia

Atoche Vargas, Nancy Aurora
Regidora, Ayuntamiento de Tumbes, Perú
Blanco Anguera, Emma,
Regidora delegada de Igualdad y Ciudadanía, Ayuntamiento de Gavà
Caro Zambudio, Marisol
Técnica del Programa para la Igualdad de las Mujeres, Ayuntamiento de Barberà del Vallès
Cañete Carrillo, Filomena
Regidora de Recursos humanos y Calidad, Ayuntamiento de Sant Adrià del Besós
Del Álamo Margalef, Amor
Coordinadora de la Asociación de Profesionales Agentes por la Igualdad, Sant Boi de Llobregat
Embuena García, Elena
Teniente de Alcalde de Acción social y Políticas de Igualdad, Ayuntamiento de Sant Joan Despí
Estrada Ocaña, Lorena
Regidora de la Mujer, Ayuntamiento de Arenys de Mar
Forca Sánchez, Encarna
Técnica de la Regiduría de Igualdad del Ayuntamiento de Lorquí, Murcia, y Presidenta asociación Matria.
Garín Laneri, Graciela Corina
Regidora y Presidenta de la Comisión de Equidad y Genero, Ayuntamiento de Montevideo, Uruguay
Lisanti, Daniela Ana
Docente, Buenos Aires, Argentina
Marcuello García, Isabel
Primera Teniente de Alcalde y Regidora presidenta del Área de Ciudadanía y Políticas de proximidad, Ayuntamiento de Sant Adrià del Besós
Martínez, Carme
Técnica de la Dirección de Cooperación internacional, Ayuntamiento de Barcelona
Mas Perulles, Marta
Directora de Programas de Espais per la Igualtat (ONG), Barcelona
Méndez Murillo, Maria Esther
Regidora, Ayuntamiento de La Libertad, Ecuador
Montero Carrasco, Maria Estrella
Alcaldesa, Comuna de Olivar, Sexta Región, Chile
Morales Díaz, Ana Margarita
Técnica en Género y Juventud, ONG Geólogos del Mundo, San Salvador, El Salvador
Morales Jiménez, Ana Beatriz
Diputada por Asunción en el Parlamento de Paraguay
Moreno Quispe, Luz Arelis
Coordinadora de Mujeres Alcaldesas y Regidoras de la Federación de Municipios Libres del Perú, Perú
Murillo Arias, Fabiola
Regidora y Vicepresidenta de la Comisión de la Condición de la Mujer, Ayuntamiento de San José, Costa Rica
Peláez Moya, Ángeles
Regidora de Mujer, Salud y Consumo, Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramanet
Pérez Contreras, Josefa
Regidora de Medios de comunicación audiovisual, Ayuntamiento de Sant Adrià del Besós
Picado Rodríguez, Xiomara
Síndica propietaria, Ayuntamiento de San José, Costa Rica
Porras Paredes, Maria Elena
Cónsul del Ecuador en Barcelona, Encargada de los asuntos culturales y cooperación
Quesada Carvajal, Lilian
Jefa de la Sección de Cultura, Recreación y Deportes, Ayuntamiento de San José, Costa Rica
Rivera Jurado, Daysi Benita
Directora del Centro de Capacitación e Investigación de la Mujer Campesina-CCIMCAT, Tarija, Bolivia
Serrano Esparza, Irma
Regidora del Ayuntamiento de Guadalupe y presidenta de la Comisión de Equidad, Méjico
Soto García, Ruth
Regidora del Área de Actividades Ciudadanas y Educación, Ayuntamiento de Sant Adrià del Besós
Suárez Trigal, M. Victoria
Responsable de la Secretaría Política de Mujeres de su partido, Esplugues de Llobregat
Vidal Fernández, Anna Maria
Formadora en habilidades comunicativas, Cardedeu, Barcelona

Yonadi, Gabriela Rosana
Coordinadora de la Subsecretaria de Atención Ciudadana del Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires y Coordinadora de Escuela de Formación de Dirigentes Políticos por su partido.

NOU GOVERN D’ESPANYA: NOUS REPTES AMB OPTIMISME

2008-04-13T21:16:00.001+01:00

Satisfacció i orgull és el que he sentit al conèixer la composició del nou govern d’en Rodriguez Zapatero.
Per un costat hi ha més dones ministres que homes ministres. Per altre, i per primer cop, s’ha creat el ministeri d’Igualtat i també, per primer cop, una dona estarà al capdavant del ministeri de Defensa.
En Rodriguez Zapatero ja ha donat mostres en aquests quatre anys del seu primer mandat del seu convenciment en l’ igualtat de gènere. Només cal recordar que la primera llei impulsada pel seu govern va ser la llei contra la violència de gènere i el març del 2007 es va aprovar la llei d’igualtat, una llei que és de les més avançades d’Europa.
La nova ministra d’igualtat, Bibiana Aído, té molta feina per davant per que, malgrat aquestes lleis, que són molt bons instruments, veiem com setmana rere setmana moren dones a mans de les seves parelles, ex parelles,.... en definitiva d’homes que en algun moment de la seva vida hi han format part. Caldrà mirar en quins aspectes de la llei hi ha que posar especial èmfasi per tal d’arribar a l’objectiu desitjat, i tant reivindicat pels grups de dones i professionals implicats, de “TOLERÀNCIA ZERO VERS LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE” i “CAP MÉS DONA MORTA”.
Una part molt important de la feina de la nova ministra serà el desenvolupament de la llei d’igualtat. El seu desplegament representa un canvi notable a diferents àmbits socials i una nova forma de relacions en el món laboral, tant en el sí de les empreses, privades o públiques, com en el sí de les institucions.
Per fer tot això, la nova ministra haurà de comptar amb uns bons equips humans i amb un pressupost que li permeti desenvolupar tots els canvis necessaris així com un programa ambiciós i pragmàtic.
La nova ministra, Bibiana Aído, ha de saber que ens té al seu costat, a totes nosaltres, a les dones compromeses des de fa molts anys amb aquest treball en pro de la igualtat i de la no discriminació per cap raó. De les dones amb compromís polític i social feminista.
BIBIANA, FELICIDADES Y ADELANTE Y ÉXITO EN TU COMETIDO.

LLIBRES I CINEMA

2008-04-07T19:41:00.001+01:00

M’he comprat l’últim llibre de la Gioconda Belli, “EL INFINITO EN LA PALMA DE LA MANO”, de l’editorial Seix Barral Premio Biblioteca Breve 2008. Reconec que sóc una seguidora fidel i incondicional d’aquesta escriptora des que la vaig descobrir, gràcies a una amiga, ja fa uns quants anys. Des de llavors no he deixat de llegir cap de les seves obres, ella i el seu país, Nicaragua, són molt especials per a mi.

Aquest llibre és molt diferent a altres de la Gioconda. M’atreveixo a dir, que és una obra atrevida i innovadora. Mentre la vaig llegint, normalment al carrilet i al metro, vaig pensant que ha estat molt ossada i valenta a l’hora d’escriure sobre el tema d’Adam i Eva, la creació del món, el paradís terrenal, la serp –instigadora i dolenta que ens va condemnar al treball-, el fruit prohibit, que en aquest cas no és la poma sinó que Eva es menja……. LLEGIU-HO. Quan vaig veure la fruita que havia triat vaig pensar, carai amb la Gioconda. No dic res més del llibre, perquè val la pena que el conegueu per vosaltres mateixes i mateixos.

No sé si a les biblioteques públiques és una autora fàcil de trobar, però crec que es mereix un espai important a les prestatgeries i que moltes, moltes dones i homes la descobreixin. A partir d’ella i de les seves obres es pot aprendre molt sobre Centreamèrica, la seva història i la seva realitat. També té un llibre sobre la figura de la dita “JUANA LA LOCA”, a on fa una aproximació molt desmitificador del persontage i, sobre tot per a les que ja tenim una edat, res a veure amb el que ens han ensenyat a l’assignatura d’història d’Espanya.

Un altre llibre força interessant és el que han escrit conjuntament la Marina Subirats i en Manuel Castells, de moment el trobo força atraient i el que és més reconfortant, per a totes les que fa anys que estem lluitant per una societat igualitària i sense discriminació per cap raó, i menys la de gènere, ens confirma amb molts dels nostres arguments i posicionaments. Com que estic per menys de la meitat, només puc dir que ara que ve Sant Jordi són dos títols que val la pena a tenir en compte a l’hora de comprar llibres que ens estimulin la reflexió, l’aprenentatge i ens enriqueixin l’intel.lecte..

Ara una de pel·lícula.
Divendres passat vaig anar a veure “COMETAS EN EL CIELO”. Em va agradar molt i molt. S’ha d’anar a veure. És la realitat de l’Afganistan, més enllà de qualsevol altra consideració plasma la realitat d’aquest país, la realitat de la seva gent. És dura, perquè la situació d’aquest poble és dur, i no d’ara sinó des de fa dècades. Veient la pel·lícula em va venir a la memòria una xerrada que vaig fer sobre la situació de la dona afganesa i el burka. En aquell moment em vaig documentar, era just l’arribada dels talibans al poder, i els diaris de llavors imputaran tota la problemàtica al control sobre un gasoducte. No se n’ha tornat a parlar d’aquest gasoducte, o al menys jo no recordo haver llegit res a aquest respecte últimament. Si heu tingut l’oportunitat de veure abans la pel·lícula OSAMA, us podreu fer una composició de la crua i terrible realitat de la vida en aquest país.

* * * F E M I N I S M E * * *

2008-02-26T22:40:00.001+01:00

Aquests dies estic rellegint el llibre de la Marcela Lagarde “PARA MIS SOCIAS DE LA VIDA”. Ja fa temps que el vaig comprar, però llavors només li vaig poder donar una ullada ràpida i per sobre.
Quanta saviesa que acumula la Marcela. És fàcil identificar-se amb les seves paraules i en els conceptes que planteja respecte a l’autonomia de les dones, dels lideratges femenins, de l’amor, de la maternitat i la paternitat. En fi, recomano llegir-lo. És un llibre de capçalera per a totes nosaltres.
M’agrada molt quan parla de la sororidad, és una paraula que fa entrebancar al dir-la però que amb la dimensió que ella li dona –la complicitat, el reconeixement entre les dones, per i per a les dones- m’agrada utilitzar-la. És difícil de pronunciar quan parles de presa però la trobo dolça, tendra, simpàtica, amb una forta càrrega d’humanisme, potser perquè la imagino dita per ella. Amb la seva parla tranqui-la, pausada, vocalitzant perquè l’entenguem bé. Sap transmetre, i el que és més important, vol transmetre, vol compartir la seva saviesa, els seus coneixements amb totes aquelles que la volem escoltar. És un plaer escoltar-la i llegir-la. Parla del feminisme amb passió.
També en aquests dies m’ha arribat material de xerrades, taules rodones, ponències que dones feministes han fet, i carai, NO ÉS AIXÒ, COMPANYES, NO ÉS AIXÒ.
No sóc jo qui jutjaré comportaments, decisions, submissions, actituds, de dones amb discurs feminista. Em mereixen respecte i reconeixement perquè les he considerat amigues, companyes, còmplices d’aventures i projectes en benefici de totes nosaltres, les dones. Allà cadascuna de nosaltres amb les decisions que prenem a la nostre vida, però sí hem de ser molt curoses amb la veritat, a la història de totes nosaltres, les que estem ara i les que han estat abans, al reconeixement del que cada una de nosaltres aportem, hem aportat i aportarem per l’avanç de totes plegades. Les legitimes ambicions personals no ens haurien de dur i fer caure al parany de modificar la veritat. Com diu la Marcela, fem la genealogia de les dones. Fem el reconeixement que cal a les dones que cal, quan cal i com cal, sense por.
Els fets, els serveis, els centres de recursos, els grups de dones, activitats, plans d’igualtat, nom de les regidories, els ha impulsat qui les ha impulsat i amb el nom que s’hagin impulsat. Per que negar la història ?. Les coses han estat com han estat.
Un cop més amigues, companyes, estimades i saludades, NO ÉS AIXÒ, COMPANYES, NO ÉS AIXÒ.

TRENTA ANYS

2008-02-04T21:57:00.000+01:00

El passat dia 30 la Violeta, la meva filla, ha fet trenta anys. No la he pogut abraçar perquè està lluny de Sant Boi però amb aquestes ratlles li vull retre el meu reconeixement i la meva admiració per ser com és.
Sota la seva timidesa, ho és, hi ha una dona forta amb les idees clares. Ha fet el seu camí lluny de la protecció del seu pare i de la meva i ha aconseguit allò que s’ha proposat.
Tendim molt, la gent adulta a etiquetar, a qui és filla o fill únic, de consentit, mimat en excés i així un nombre important d’etiquetes. Hi com sempre, hi ha qui sí i hi ha qui no.
Ella diu que no oblidarà mai aquest aniversari i jo penso que no oblidaré mai el dia que va néixer, les sensacions, emocions, pors, il·lusió que em va produir quant la van posar, acabada de néixer, en els meus braços

ANIVERSARI

2008-02-03T22:35:00.000+01:00

L’Anna, l’Anna Campoy, ha fet 50 anys i ho ha celebrat rodejada de la seva família i de moltes amigues i amics que ens l’estimem.
L’Anna es d’aquelles dones entranyables que es fan estimar en quant la coneixes. És amiga de les seves amigues, es solidaritza amb tothom i amb totes les causes que tenen a veure amb les desigualtats. Ella mai es dóna cap importància, com diem moltes vegades , “no va de res” i és que no necessita anar de res. És una dona d’esquerres, de conviccions i ho demostra amb el seu fer, amb les seves accions.
Anna, un cop més que en compleixis molts més i no canviïs, persones, dones autèntiques com tu en queden molt poques

NOSALTRES PARIM, NOSALTRES DECIDIM

2008-02-01T19:55:00.000+01:00

El passat dimecres, dia 23, va haver-hi una concentració a la Plaça Sant Jaume de Barcelona manifestant el rebuig de les denúncies que des de diferents administracions públiques governades per la dreta s’ha fet contra dones que han pres la lliure decisió d’interrompre el seu embaràs.
Ha estat trist i ignominiós l’espectacle que es va muntar al voltant de les dones denunciades, detingudes i obligades a anar a la comissaria a declarar. L’ús partidista, retrògrad, “carca” i manipulador que fa de l’avortament la dreta nostàlgica del nacionalcatolicisme, que engloba tant a gent política com a clergues, només mereix el rebuig de les dones i homes què creiem en els valors de la llibertat.
Ha costat molt, molts anys de denúncia i pressió de moltes generacions de dones, per aconseguir l’actual llei d’interrupció voluntària de l’embaràs. No s’ha aconseguit tot el que reivindicàvem i és prou evident que es necessita revisar i recollir les noves demandes què es fan des de les diferents entitats de dones, d’àmbits professionals i des del moviment feminista en general.
Hi ha una part de la societat que s’estima més amagar el cap sota l’ala i que admet que qui tingui mitjans econòmics vagin a avortar fóra de l’estat, això és el què feien les dones amb possibilitats durant la dictadura del nacionalcatolicisme. Les dones que no tenien mitjans econòmics ho feien com podien i arriscant, la majoria de les vegades, la seva vida.
Quanta hipocresia i quanta poca vergonya!!!!!.
La justícia ha d’actuar i ser implacable, no amb les dones que han decidit interrompre l’embaràs, sinó amb els professionals i entitats que arrisquen la vida de les dones amb males pràctiques i sense condicions de seguretat, tant necessàries. Cap dona ha d’estar en perill perquè els professionals, entitats o les instal·lacions no estiguin en condicions i no els hi donin plenes garanties.
No ens hem d’equivocar, no hem d’alçar les nostres veus contra qui va fer la llei, la hem d’alçar contra aquells i aquelles que no la volen, contra la gent professional corrupte i maldestre i, això sí, demanar una revisió de la llei ja que té molts anys i no en tenim prou amb el supòsits que contempla

LES DONES, PER UN NOU IMPULS DEL SOCIALISME CATALÀ

2008-01-13T21:04:00.000+01:00

Consell de les Dones del PSC

Ahir va tenir lloc una jornada de debat i reflexió organitzada per la Lourdes Muñoz, secretaria de polítiques d’igualtat del PSC.
Va ser una jornada densa -vàrem començar a 2/4 de 10 del matí i vàrem acabar a les 6 de la tarda-, però molt, molt interessant. Al matí i desprès de les paraules d’obertura de la Lourdes vam tenir el plaer d’escoltar a la Dolors Renau, qui és un pou de saviesa i sap transmetre els seus pensaments amb una claredat envejable. Seguidament es va iniciar la primera taula rodona fins a concloure amb la quarta.
Jo no havia tingut abans l'oportunitat d’escoltar a moltes de les companyes que van intervenir, però he de dir que totes em van agradar i que comparteixo la majoria dels seus plantejaments. Van estar molt encertades en tot el que van dir i amb la forma en què ho van dir.
Moltes vegades les dones hem caigut en la temptació d’utilitzar aquests espais per deixar anar totes les nostres frustracions, desencisos, per enumerar com estem de malament i lamentar-nos del poc poder que tenim. Ahir va ser diferent, totes les companyes que van intervenir van anar enumerant els progressos que hem fet les dones, les fites, que són moltes, que encara ens queden per assolir, i van introduir un element nou que va ser dir com hem de fer per tal de fer-les possibles.
Aquestes fites, aquests objectius, que tenim pendents i que podem resumir dient que volem el nostre reconeixement efectiu i de fet en els nostres àmbits d’actuació social. No sols sobre el paper. Objectius que no són nous, que els tenim que assolir a la societat, però també en el sí del partit, a on s’hauria de fer la necessària pedagogia. Em van agradar les seves exposicions per la seva valentia i claredat a l’hora d’explicar els seus punts de vista, que evidentment van ser compartits per la majoria de les companyes que allà estàvem.
Al matí quan em vaig llevar em feia una mica de mandra haver de passar tot un dissabte tancada, però a la tarda, al final de la jornada, em vaig alegrar molt i molt d’haver estat i compartit, un cop més, unes hores de posta en comú amb tantes amigues i companyes de partit i de viatge en aquest projecte feminista de les dones socialistes i d’esquerres.

PERSÈPOLIS

2007-12-11T23:07:00.000+01:00

L’altre dia vaig anar a veure la pel·lícula “PERSÈPOLIS”, la recomano. Quan va acabar la pel·lícula ningú ens vàrem moure de la cadira, era com si alguna cosa ens fes està pendents de la pantalla, estava clar que volíem continuar gaudint de la història, d’aquesta meravellosa història autobiogràfica de la Marjane Satrapi que està explicada d’una manera tranquil·la, dolça, sense cap rancúnia, amb una claredat i senzillesa que fa que els esdeveniments et vagin penetrant fins a sentir-te part de la vida de la Marjane i dels esdeveniments del seu país, de d’Iran.
És pel·lícula per passar el 8 de març i establir col·loquis que poden donar molt de sí. Animo als grups de dones que facin cinefòrums i es debati sobre la llibertat de les dones, sobre quin es el paper que han de jugar les religions, sobre els símbols i la manipulació dels mateixos
Moltes vegades recordo una pintada que es va fer amb motiu de la caiguda del Xa de Persia al barri on viuen els meus pares, la va fer una organització política d’extrema esquerra i saludava de manera efusiva la caiguda del dictador i saludava al nou govern i al seu màxim representant l’Aiatol·là Jomeini. Ja hem vist com han anat els esdeveniments. Sovint, la gent d’esquerres, caiem en unes alegries puerils i poc reflexives que ens dur a judicis molt poc recomanables.

ROSA LUXEMBURG

2007-11-11T19:31:00.000+01:00

L’altre dia vaig està arreglant papers, hi ha que veure els que arribem a generar!, i vaig trobar un tríptic d’un acte que vaig organitzar fa uns quants anys. Era un acte d’apropament a la figura de la Rosa Luxemburg i al seu pensament.
Va ser una vida dedicada a la política, a la lluita per les llibertats, la justícia, la democràcia. Va ser una activista del moviment obrer, va estar entregada a favor del més desafavorits, perquè aquests arribessin a tenir una millor situació.
En el tríptic apareixen unes línees escrites per ella que són totalment actuals:
“…..Ciertamente, toda institución democràtica tiene sus límites y defectos, lo que es común a todas las institucione humanas, pero el remedio de algunos –la supresión de toda democrácia- es todavía peor que el mal que quieren evitar……”
“……Es un hecho evidente e innegable que sin una prensa libre y autónoma, sin libertad de organización y de reunión, es totalmente inconcebible el gobierno de las masas populares……”
“….Sin elecciones generales, sin prensa y libertad de reunión, sin lucha libre de opiniones, la vida de toda institución pública se extingue y se convierte en una ficción en que la burocracia se transforma en el único elemento activo….”
Això ho va escriure a la tardor de 1918 a la presó i es referia a l'evolució dels esdeveniments a Rússia.

* * NATALIA GINZBURG * *

2007-10-23T15:42:00.000+01:00

Ahir vaig començar una nova activitat i, a banda de conèixer i compartir dues hores de treball, reflexió i conversa amb noves companyes, vaig tenir el goig de descobrir a una escriptora nova per a mi, ella és la Natalia Ginzburg. No n’havia sentit a parlar mai i avui he buscat per Internet la seva biografia i m’he quedat ben astorada de la seva vida i la seva obra. Quantes dones que han tingut una vida interessant, que han estat unes meravelloses creadores i que estiguin en el oblit !!. Evidentment no tothom la té oblidada i jo la he pogut conèixer gràcies a la llibreria de les dones Pròleg i a la Nora Almada.

NOU CURS

2007-09-17T21:02:00.000+01:00

El mes de setembre es caracteritza per tancar l’etapa de vacances i engegar el nou curs a tots els àmbits, escolar, social i polític.
El món acadèmic es posa en marxa després de la parada de descans estiuenc, Així mateix les associacions, organitzacions socials en general, reprenen les seves tasques i programen el nou calendari d’activitats. També l’àmbit polític s’activa i les agendes, que durant l’agost han estat relaxades, s’omplen d’activitat.
Per a la gent del PSC començar el setembre és tenir posada la mirada en la nostra trobada d’esbarjo anual que és la Festa de la Rosa. Cada any, faci sol o plogui, ens reunim a Gavà. És un esdeveniment distès, relaxat i a on ens trobem moltes companyes i companys, que sovint, la resta de l’any és difícil coincidir.
Evidentment també hi ha míting polític i ahir ens van parlar l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, l’actual ministra d’habitatge, Carme Chacon, el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla i per últim el president de l’estat, en José Luís Rodríguez Zapatero. Hi ha qui diu que va fer un discurs molt complaent amb Catalunya, però és que després de l’estiu que hem passat, amb tanta notícia negativa, apagada de llum a Barcelona, trens que no funcionan, caravanes de cotxes amb autopistas de pagament, …., ens feia falta sentir que les coses milloraran d’aquí a no massa temps i tindrem les infraestructures que necessitem pel nostre total desenvolupament.
Fem molt de discurs sobre la conveniència d’utilitzar els mitjans de transport públic i per això hem de tenir la seguretat que funcionaran i qui més ho hem de garantir som la gent d’esquerres.

NECESSITAT D’ESCRIURE

2007-08-01T08:17:00.001+01:00

Rebo un missatge de la Lucia i em dono conta dels dies que fa que no escric en el bloc. Encara no he agafat la norma de fer cada dia una mica. La veritat és que el temps passa de presa i sembla que en el dia li falten hores.
Vaig acabar el curs que estava fent i a banda de la Mary Nash, vàrem comptar amb la Fina Birulès, és un luxe escoltar-la, i l’últim dia, el de la cloenda, van venir la Imma Mayol, l’Anna Simó, la Marta Selva i la Soledad Murillo.
Les intervencions van ser variades i els discursos en la mateixa línia, però amb aportacions significatives i engrescadores per part de cadascuna d’elles.
Quantes dones interessants que hi ha i quin plaer dóna poder compartir espais amb elles.
Es parla molt de la genealogia femenina, crec que encara n’hem de parlar més. Ens hem de reconèixer unes a les altres, és l'única manera d’anar-nos fent visibles. La nostra història és la de totes nosaltres i els nostres recorreguts són els propis i els compartits.

FORMACIÓ

2007-07-11T21:56:00.000+01:00

El divendres, dia 06.07.07, va tenir lloc l’acte de cloenda i entrega de diplomes de l’escola de formació del PSC “ Xavier Soto”. Com sempre va ser un acte entranyable i ple de contingut. Escoltant les diferents intervencions em va venir al pensament tota la formació, no reglada, que al llarg dels últims anys hem anat impartint a Sant Boi.
Per la gent d’esquerra la formació sempre ha estat una constant en el nostre ideari. Les dones i homes d’un país quan més formada menys susceptible de manipulació resulta. I sempre hem parlat de formació des de la vessant no només d’adquisició de coneixements, que és important, si no de formar-nos per ser persones més lliures.
El dilluns, dia 9, vaig començar a la UB un curs titulat “Dones i Poder Polític”. És molt interessant. Es fa un repàs des de l’antiguitat als nostres dies sobre el paper que les dones hem tingut en l’esfera política pública. Hi ha moltes coses que no han canviat i altres que han sofert significatius canvis per a millor.
En la sessió d’avui hem parlat de la II República, quan vàrem avançar les dones i quan vàrem retrocedir en els anys de la dictadura. Van ser anys foscos per a tothom, homes i dones, però la nostra tornada a l’àmbit privat i la nostra invisibilització va ser d’una perversitat tremenda. M’ha resultat dolorós pensar en totes aquelles dones i homes que van aconseguir tant i que en l'any 39 van haver d’abandonar la seva casa i marxar arreu del món buscant aixopluc per poder continuar sent éssers lliures.
Demà tindrem entre nosaltres a la Mary Nash, estic convençuda que serà molt interessant. És una gran feminista, pedagoga i historiadora.

DIES MÀGICS

2007-07-03T19:38:00.000+01:00

Hi ha dies que semblen tenir màgia, avui ha estat un d’aquests per a mi. No és que em vulgui posar en pla esotèric però si que ha estat un dia molt especial. Un dia a on m’he retrobat amb gent coneguda, companya i amiga i amb un objectiu comú per part seva, saber del meu estat d’ànim i de mi. Això no és massa freqüent en una societat tant individualitzada, dura, competitiva i amb ànsia d’arraconar a les persones.
Amb aquesta petita experiència meva d’avui, dia 3 de juliol del 2007, torno a dir que si posem en un plat de la balança les persones que valen la pena i en l’altre les persones que no, sempre, sempre guanyen les que valen la pena.
Per rematar aquest dia tan maco i bonic li proposaré en el Paco de sopar amb cava..

SOLIDARITAT AMB ÀFRICA

2007-07-02T15:36:00.001+01:00

El passat 15 de maig vaig anar a veure un concert que es va fer al Barcelona Teatre Musical, organitzat per la “Fundación Babel Punto de Encuentro”, per recollir diners per poder engegar una escola al Senegal.
El teatre estava ple de gom a gom. Els artistes que hi participaven eren un luxe, el Paco Ibáñez, en Georges Moustaki, el Luis Eduardo Aute i el Nino Galissa, que per cert va actuar en el Barrejant, la festa de la solidaritat de Sant Boi, que vàrem fer dedicat a Àfrica.
Pels artistes creia que el públic seria gent com jo, d’una certa edat, però no, hi havia moltíssima gent Jove. I això et fa reconciliar amb moltes coses i posar en dubte molta altres.
Va ser una nit fantàstica i el que és més important, gràcies a les persones de la fundació, als artistes i a totes i tots nosaltres, nenes i nens del Senegal podran gaudir d’una escola

30 de juny del 2007

2007-06-30T07:02:00.000+01:00

Fa gairebé dos mesos que no escric, he estat molt ocupada i també he estat de vacances. Quin plaer! Poder descansar, llegir, passejar i no haver de mirar el rellotge. He anat a Roses (Girona) i mira per on acabava de prendra possessió com a alcaldessa la Magda Cassamitjana. És una companya del PSC. Em va fer molta il.lussió que ella fos la primera dona alcaldessa de Roses, poble de la meva mare. Aprofito i des d’aquí li desitjo molta sort i li donc la enhorabona, també ho vull fer extensiu a totes aquelles dones que des del setze de juny formen part dels consistoris de les seves ciutats.

Aquests dies també he aprofitat per anar al cinema, això ja no ha estat tant possitiu, per error vaig entrar a veura la pel.lícula “Hostel 2”, no aneu a veure-la, és horrible. Aquests tipus de cine no s’hauria de fer. No entenc on és la creativitat fent una obra que només posa de manifest la part més horrible dels essers humans. Sé que el cinema, per molta gent, és entreteniment però veure una pel.lícula com aquesta és sortir amb ganes de vomitar. La vida té moltes coses positives i meravelloses per perdre una hora i mitja en veura sang i fetge a dojo i sense sentit. A més, com es diu, el temps és or i més val ocupar-lo en coses profitoses.

Si voleu pasar un bon rato i aprendre us recomano que seguiu els butlletíns de l’associació de dones periodistes. Des del primer numero es interessant, didàctic, feminista i pedagògic. Aquest darrer, el d’aquest trimestre, conté una entrevista a l’antropòloga i teòrica feminista Marcela Lagarde. Quina dona!. Vaig tenir la oportunitat de participar en un taller que va conduir al centre Francesca Bonnemaison, organitzat pel Servei de Promoció de Polítiques d'Igualtat Dona-Home de la Diputació de Barcelona. Van ser dos dies intensos i que es van fer curts. Si no estic mal informada cap a la tardor torna a barcelona, espero poder tornar a gaudir del seu saber.

EL MÓN DE LA SOLIDARITAT

2007-05-13T09:45:00.000+01:00

Avui hem mantingut una trobada persones de diferents àmbits però amb un interès comú, tirar endavant un projecte de cooperació al desenvolupament al poble de San Miguelito (Nicaragua). Fa goig està envoltada de persones que tenen en el seu ideari contribuir a la millora de la vida d’altres persones, a les que per diferents motius se'ls hi nega el dret principal i és a poder-se desenvolupar com a éssers humans.

En un món a on tot val per satisfer les ambicions personals, a on hi ha qui no té més principis que el benefici personal menystenint a les persones i a on lo material o el poder està per sobre de tot, com diu aquesta vella dita, “vals pel que tens i no pel que ets”, és difícil, i per tant molt valuós, compartir espais amb dones i homes a qui els importa el benestar dels altres, el respecte per la llibertat i que la lluita contra les injustícies forma part del seu ideari bàsic i ho demostren amb fets.

El projecte tirarà endavant perquè hi ha moltes voluntats que així ho volem però el que és el més important perquè hi ha dones i homes de San Miguelito que així ho volen

DONES CANDIDATES

2007-05-08T21:45:00.000+01:00

Avui no és un dia massa alegre, a França ha tornat a guanyar la dreta. Un vell amic meu sempre deia que la gent francesa tenia el cor a l’esquerra però la butxaca a la dreta. Ahir es va tornar a complir. La Ségolène Royal ha estat una molt bona candidata, malauradament només un 46 % de les dones i els homes de França ho han tingut clar.

La propera oportunitat serà a les pròximes eleccions legislatives del mes de Juny. Llavors podrà posar al parlament el contrapès necessari a la avui exultant dreta liberal francesa.

El que sí val la pena destacar per la importància que té és la gran participació que hi ha hagut, més del 85%. Aquí sí que els país veí ens ha donat una lliçó de compromís. Espero i desitjo que el proper 27 de Maig els imitem i la presència a les urnes sigui un èxit de participació.

Ha costat molta lluita el poder exercir el dret al vot per no fer-ho. La nostra responsabilitat passa per escollir a quines persones volem que ens representin i desprès exigir que ho facin bé. No tindrem prou força moral per exigir si abans no hem exercit el nostre dret a escollir.

També nosaltres tenim una presència important de dones candidates que encapçalen les llistes a moltes ciutats i pobles, ens hem de felicitar perquè també això ha costat molts anys de treball i lluita. El que hi hagi dones que vulguin dirigir la vida dels municipis és un acte de responsabilitat i compromís.

Al Baix Llobregat són moltes les dones que, baix diferents sigles, han donat el pas d’estar al davant de la candidatura del seu municipi. A moltes les conec personalment, i a més militem en el mateix partit, i puc dir que totes elles em mereixen confiança, confiança en que el que les motiva, principalment, és la seva voluntat de servei a la gent dels seus pobles.

A totes elles els hi desitjo sort i encert.

2007-04-11T20:30:00.000+01:00

GIOCONDA BELLI

Si no heu llegit mai a aquesta escriptora nicaragüenca, us la recomano. Vaig tenir la sort que una amiga, que havia estat brigadista en els anys 80 a Nicaragua, em regalès el llibre “La Mujer Habitada”. A partir de llavors sóc una seguidora fidel de tot allò que escriu la Gioconda Belli i unida a aquesta admiració hi ha la meva estima pel seu país.
He tingut la sort de descubrir aquella maravellosa terra centreamericana, de conèixer la seva gent, els seus neguits i la seva lluita per sortir de la situació de pobresa a la que estàn sotmesos. Desprès de les eleccions generals del passat mes de novembre han entrat en una etapa marcada per la il.lussió i l’esperança de poder superar l’endèmica situació d’empobriment. Espero i desitjo que el govern sandinista no els decebri i compleixi fil per randa amb el que ha promès. Molts països llatinoamericans han entrat en el nou segle donant pasos importants per la seva emancipació i superació de les profundes desigualtats socials que arroseguen des de masses generacions. Nicaragua no pot quedar enrere.
Aprofitant la propera diada de Sant Jordi us animu a que us regaleu i regaleu qualsevol dels llibres de la Gioconda. Segur que la seva lectura no deixarà a ningú indiferent.

XARXA DE DONES

2007-04-05T08:53:00.000+01:00

Hi ha una xarxa real i efectiva de dones que va més enllà de pertenença a un o altre partit polític o moviment social. Quin plaer poder despenjar el telèfon i saber que a l'altre banda sempre hi ha una amiga, una companya, que comparteix amb tú els teus neguits, els teus interrogants, les teves alegries. Que t'escolta i que deixa de costat les seves cabòries per anar desgranant una a una les teves i fer-te veura la trivialitat de moltes situacions.
Hem de continuar amb aquesta xarxa, informal, però molt important. Quant hi ha tantes queixes sobre la individualització de la societat, la fredor de les relacions humanes,la competitivitat el que cada cop tothom va més a la seva, que n'és d'important aquesta malla de dones!.
Nosaltres hem de continuar teixint i fent que la xarxa sigui cada cop més gran i anar aixoplugant cada cop a més dones. És important saber-se part d'un moviment en constant evolució, a on cada una i totes juntes comptem, i ho fem com a persones i a més sense necessitat de posar-nos pals a la roda unes a les altres, sense cops de colze, sense tants "sense". Un moviment que no té necessitat de demostrar poder, aquest poder que massa sovint es basa en aixafar a qui està al teu costat per sentir-te superior, perquè el nostre poder és el saber que ens tenim unes a les altres

FINAL D'ETAPA

2007-03-25T12:33:00.000+01:00

Amb l’aprovació el passat divendres dia 23 de la candidatura a les eleccions municipals del proper 27 de maig per part del PSC de Sant Boi començo a posar punt final a una etapa que vaig començar l’any 1999. Han estat vuit anys plens de treball, dedicació, il.lussió i complicitats per fer de Sant Boi una ciutat millor. He volgut i he pogut aportar el meu gra de sorra per tenir la ciutat que totes i tots nosaltres ens mereixem.
Vaig arribar a aquesta ciutat l’any 1972 procedent de Barcelona que és a on vaig nèixer i viure fins llavors. No puc enganyar a ningú si dic que en un principi em va costar arrelar-me a Sant Boi. Venia de la gran ciutat i els serveis que aquí vaig torbar no tenien res a veura. Poc a poc i gràcies a anar coneixent gent i a la meva vinculació amb organitzacions socials i sindicals locals, el sentiment de pertenença i estima a Sant Boi va arrelar, en mi, amb força. El neixement de la meva filla i la vinculació amb l’escola Barrufet van acabar d’arrodonir aquest sentiment.
És hora de fer balanç i aquest, com no podia estar d’altre manera, és positiu. És clar que en aquests vuit anys de regidora hi ha hagut moments difícils, que hi hagut pals a les rodes. Però això vull que em quedi, no oblidat, però sí minimitzat.
El meu pas per algunes regidories han deixat emprentes palpables. Per a les dones, el centre de recursos i documentació Can Jordana. Quanta lluita, quants entrebancs!!, per poder-lo obrir. Ara ja és una realitat i totes nosaltres tenim un punt de referència en polítiques de gènere a la nostre ciutat.
Per a les persones amb discapacitat em produeix un orgull i un pessigolleig especial cada cop que vec pels nostres carrers circulant els dos vehicles adaptats que amb molts suports varem poder adquirir i posar a l’abast de totes i tots ells. I el centre especial de treball, la bugadaria de Flisa, quantes hores i hores de reunions, l’Elena Gil s’en recorda prou bé.
Aquestes dues i moltes altres són les coses que he volgut tirar endavant com a regidora.
No podia acabar aquest escrit sense tenir un record molt especial per Nicaragua, per totes les dones i homes de San Miguelito i evidentment per totes les santboianes i santboians que creuen que hem de superar les desigualtat en el món i dediquen moltes hores del seu temps per fer que la gent de països empobrits pugui viure més dignament.
Gràcies a totes i tots els que heu fet possible que jo hagi pogut fer bé la meva feina al servei de Sant Boi.

LLEI D'IGUALTAT

2007-03-17T08:32:00.000+01:00

LES DONES ENS HEM DE FELICITAR, S'HA APROVAT LA LLEI D'IGUALTAT.
No es gens estrany que el partit dretà, el PP, no hagi estat d'acord amb aquesta llei i a més els seus dirigents, tant homes com dones, han anant fent declaracions tristes i ocurrents. Sabem que forma part de la seva campanya de desgast del govern d'en Zapatero però per a nosaltres,`per la gent progressista i per sobre de tot per a les dones feministes és un insult aquest menyspreu cap aquesta conquesta, que és l'aprovació de la llei.
Sabem que darrera de cada nova llei progressista hi ha el treball, la reivindicació, l'esforç i lluita de moltes persones. Això és el que significa tenir reconeguda la igualtat per llei.
No ha estat un camí fàcil, i ara, ve la part pragmàtica, que és la seva aplicació i desenvolupament.
El nostre treball en aquest moment és aquest, crear els mecanismes pel reconeixement de la plena ciutadania del cinquanta per cent de la humanitat, que sóm les dones. L'èxit de la nostre tasca serà el dia que no faci falta tenir mecanismes per garantir una societat sense cap tipus de discriminació

8 de març

2007-03-13T08:19:00.000+01:00

Dijous passat vàrem commemorar el dia internacional de les dones i això ha comportat que al llarg de les nostres ciutats i pobles hagi tingut lloc un nombre important d'actes. Moltes companyes es qüestionen aquest dia internacional, però jo crec que sí, que és ùtil i si fem una mirada retrospectiva en el temps, veiem que fa uns anys la gran majoria de dones no sabien res respecte a aquest dia ni als drets de les dones. Ara són moltes les dones que saben que tenen drets, que la seva veu és tan importan com la de qualsevol altre persona i que tenen molt a dir sobre cóm volen que sigui la societat en la que viuen. Per tot això benvingut el 8 de març i hem de continuar treballant fins a assolir els objectius que tenim marcats i que no són altres que el reconeixement de la nostre plena ciutadania.

PENSAMENTS DE DONES

2007-03-02T17:32:00.000+01:00

Mai no seré prou vella ni prou covarda com per no tornar a començar de cap i de nou i amb les mans buides.
Maria Aurèlia Capmany

L’acció es la realització de la llibertat: les persones son lliures tant aviat com actuen, ni abans ni després, ser lliure i actuar es el mateix.
Hanna Arendt

Aquestes son dues reflexions de dues dones importants en el moviment feminista.

Us animo a que entreu als links i així les coneixeu una mica millor.

El meu primer pensament per aquest bloc

2007-02-03T12:47:00.000+01:00

Avui és un dia importante per a mi, inicio el camí en aquest món dels blocs. Això ho fa possible i és gràcies a la iniciativa de la Lourdes Muñoz, secretaria de polítiques d'igualtat del PSC (Socialistes). Per tant, gràcies Lourdes.

M'agrada poder compartir aquest espai amb totes i tots vosaltres, espero que sigui un espai molt viu a on ens anem coneixen persones diverses i plurals.